dilluns, 28 d’octubre del 2013

Càmping de la Colònia: la demolició dels 88 apartaments il·legals, a la Justícia

Dia 31 de juliol de 2012, el Consell de Mallorca acordà desestimar el recurs d'alçada contra l'ordre de demolició formulada per aquella Institució l'abril de 2006
IniciativaVerds es persona en la demanda formulada en el Contenciós Administratiu promogut per UPA, S.A. contra l'Ordre del Consell, de demolició de 88 apartament il·legals de 28,5 m2 cada un
L'Ajuntament d'Artà, també informat formalment de la possibilitat de comparèixer com a part interessada, es reafirma en el seu paper inoperant en no comparèxer-hi

IniciativaVerds ha decidit comparèixer com a part interessada en el Procediment Ordinari 195/2012 del Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Palma, que ha de resoldre la demanda d'UPA, S.A. (propietària del Càmping de la Colònia de Sant Pere), contra la desestimació del recurs d'alçada -acordada pel Consell Executiu del Consell de Mallorca dia 31 de Juliol de 2012- que formulà contra l'ordre de demolició del Consell de Mallorca -de dia 7 d'abril de 2006- de "88 bungalows d'obra d'uns 28,45 cadascun. i de dues casetes de serveis [convertides] en uns altres dos bungalows i en una bugaderia d'uns 86,80 m2".
Un dels principals motius d'aquesta decisió, és l'apatia novament demostrada per l'Ajuntament d'Artà que, informat com el partit de la possibilitat de prendre part en el procediment judicial, refusà fer-ho, en el que, en opinió dels ecosocialistes, representa senyal inequívoca de la perseverància municipal en l'actitut inoperant d'aquesta administració d'ençà que s'iniciaren les obres, l'any 1998 -fou a instància d'EU-EV, que el Consell de Mallorca es subrogà l'any 2002 la competència sobre aquestes infraccions.
Pels ecosocialistes, la històrica inoperància de les administracions involucrades (Ajuntament d'Artà, i Conselleria de Turisme*), com l'envergadura de la infracció, són motius suficients com per no deixar només en mans del Consell de Mallorca -actualment, governat pel PP; no es pot menystenir el fet, tampoc, que la institució insular va extraviar l'Expedient, que ha hagut de ser reconstruït-, la garantia que s'apliqui la Llei amb la restitució de la legalitat urbanística.

L'escrit de resposta dels ecosocialistes davant del Jutjat a la demanda d'UPA, S.A. (el penjam en dues parts: 1 i 2) torna a rebatre la tesi de la propietat, argumentada des del moment de la infracció, segons la qual les edificacions serien "un tipus de bungalow totalment movible" i "fàcilment transportables", característiques les quals farien innecessària llicència d'obra.
El Decret 13/1986, de 13 de febrer, d'Ordenació dels campament de Turisme d les Illes Balears, estableix que s'entén per "càmping" "l'espai de terreny degudament delimitat, dotat i condicionat per a l'ocupació temporal amb capacitat per a més de deu persones que vulguin fer vida a l'aire lliure, amb finalitats vacacionals o turístiques, i que utilitzin com a residència albergs mòbils, tendes de campanya, caravanes o d'altres de similars fàcilment transportables"(art. 1); a l'article 3, s'estableix que "Els càmpings s'han de dotar de l'equipament corresponent destinat a satisfer necessitats col·lectives, en la proporció que determina aquest Decret, i d'acord amb la categoria. Destinat a unitats mòbils o mòduls d'allotjament amovibles, tipus "mobile home", segons la capacitat i situació del càmping, se'n pot autoritzar fins a un 8% de la superfície del terreny d'acampada [en el cas del càmping, com a màxim, d'acord amb això, s'haurien pogut instal·lar 17 unitats, per a una superfície total de 21.700 m2, i una superfície de zona d'acampada de 15.190 m2]".
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, l'adjectiu "amovible" significa: "1. Que pot esser separat del lloc que ocupa. 2. Que pot esser retirat a algú. 3. Dit d'una peça o d'un òrgan que pot ésser fàcilment desmuntat o desacoblat d'una altra peça, d'un aparell o d'una màquina".
A aquesta tesi feia referència la Sentència de dia 22 de juny de 2011 (sobre l'expedient sancionador), en què el TSJIB assenyalava:
Los bungalows a los que nos referimos están montados a partir de piezas prefabricadas unidas entre sí por tanto pueden desmontarse con facilidad, pero que se puedan desmontar y trasladar sus piezas, no significa que el albergue (sin desmontar) sea móvil o fácilmente transportable que es a lo que se refiere el art. 1 del Decreto 13/1986. De admitirse que por el simple hecho de que se puede desmontar en piezas, por ello es fácilmente transportable, nada impediría construir, sin licencia de obras, un hotel por módulos prefabricados, ya que siempre se podría argumentar que desmontándolo es "fácilmente transportable". No es esta la finalidad de la norma, en que la ligereza y movilidad la requiere del elemento habitacional ya formado (módulo sobre ruedas o desplazable, caravana)...; en conclusión, la instalación de los bungalows de referencia no estaban exentos de la obligación de recabar licencia municipal [sic], llicència que mai no s'ha obtingut. 
Els ecosocialistes han aportat i continuen aportant proves com ara productes publicitaris propis del mateix establiment. Alguna web actualment encara dóna descripcions com aquesta: "All guest rooms at the Camping Club San Pedro come equipped with a modern "en suite" bathroom with shower, along with an open plan kitchenette with electric cooking rings and refrigerator, a combined lounge/dining room with sofa beds, direct dial telephone and a small private terrace, many of which have exterior views over the pool and garden area towards the sea."
Per als ecosocialistes, aquest conjunt d'apartaments -que han anat acompanyats d'un conjunt d'obres fixes com ara instal·lació elèctrica i enllumenat, xarxa d'aigua potable, sistema d'evacuació d'aigües residuals, vialitat, terrasses amb balustrada i jardineria no provisionals- representa, més que un càmping, una autèntica urbanització aïllada i definitiva en sòl rústic.

* El TSJI qualificava d'"erràtiques" les actuacions d'ambdues administracions en la Sentència de dia 22 de juny de 2011, sobre l'expedient sancionador (veure pàgs. 8-9 especialment)

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Artà, Manacor, Petra i Santa Margalida expressen la voluntat de protegir Na Borges i Sa Canova

Els Plenaris dels quatre municipis rebutgen desenvolupaments urbanístics o turístics a Sa Canova
Arta, Manacor, Petra i Santa Margalida reclamen avanços en la protecció del L.I.C. de Na Borges i del sistema dunar de Sa Canova
La moció va ser aprovada en primerà instància per l'Ajuntament d'Artà, el passat mes de febrer. El PP només ha votat en contra de la moció a Artà; a Petra, votà a favor

Avui l'Ajuntament de Manacor ha aprovat, a instància del grup municipal MÉS per Manacor, la moció en defensa del L.I.C. de Na Borges i el sistema dunar de Sa Canova, que ha comptat també amb els vots del grup socialista i Esquerra. Aquest Ajuntament es suma així als d'Artà, Petra i Santa Margalida.


La molt desenvolupista Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme del Conseller Delgado possibilita actualment, si es compta amb la col·laboració dels Ajuntaments, desenvolupaments turístics en espais protegits urbanísticament, com les ANEI. Era el cas de la proposta de projecte de complexe vacacional (200 bungalous en una superfície de 60 ha.) presentada a finals de l'any passat a l'Ajuntament d'Artà a nivell d'esborrany.
 
Esmentar, a tall d'exemple, respecte de la Llei Delgado -que al cap i a la fi està en l'origen de la idea dels promotors-, la seva Disposición adicional novena. En todos los tipos de suelo rústico, con independencia de su grado de protección, estará permitida la oferta de establecimientos de alojamiento de turismo[...] sin que sea precisa la declaración de interés general, salvo cuándo se trate de un nuevo hotel rural, que sí que deberá realizar dicho trámite.... Molt en consonància amb les successives declaracions d'aquest Conseller ultra(desenvolupista), en el sentit de la necessitat, en la seva opinió, de "quitarnos los complejos en consumo de territorio" (declaracions a La Ventana de Baleares, 17-12-2012). 
El perill per tant és elevat, i els ecosocialistes d'Artà vàrem considerar oportú que l'Ajuntament (pel  que fa a l'ANEI de Sa Canova) expressàs de manera oficial què és el que pensa sobre desenvolupaments urbanístics en aquell indret (no ens resultaven suficients, ni molt menys, les solemnes declaracions del Batle d'Artà...). Avui que s'ha aprovat a Manacor, ja no només és Artà, sino també altres tres Ajuntaments, els que hi manifesten oficialment el seu rebuig.


La moció té un important aspecte "proactiu", que al cap i a la fi és el més present en el redactat i també en els Acords, pel que respecta al Lloc d'Interès Comunitari (L.I.C.) de Na Borges (que comprén el sistema dunar de Sa Canova, i territori comú als quatre municipis): la reclamació que fan els Ajuntaments a les administracions responsables (Conselleria de Medi Ambient, i Demarcació de Costes), a fer les tasques que lis pertoca respecte d'aquesta zona natural protegida a novell europeu: redacció del Pla de Gestió -la Conselleria fa tard, de cara als terminis de la Unió europea respecte de la Xarxa Natura 2000-, i continuació i acabament per part de la Demarcació de Costes, del projecte de regulació de l'ús públic iniciat l'any 2010. Respecte d'això darrer fa anys que els ecosocialistes artanencs reclamam que aquesta administració protegeixi el sistema dunar, i que el que ja s'ha fet, es mantingui i es vagi reparant (p. ex., preguntes Ple abril 2013, en què es feia referència a compromís de donar acabament al projecte del Cap de la Demarcación amb el Batle l'any 2012).


Resumim succintament a continuació com ha anat la moció als Ajuntaments que tenen part del seu territori en el L.I.C. de Na Borges. Ressaltar que només el PP d'Artà la va votar en contra. A Petra per exemple, hi varen votar favorablement (!)...
A Artà la moció es va aprovar la sessió ordinària del Ple de dia 26 de febrer, només amb els vots en contra del PP (3) (pàgs. 15-17).
A Petra, la moció s'aprovà en sessió ordinària dia 2 de maig, per unanimitat (PP, a favor).
A Santa Margalida, la moció s'aprovà en sessió extraordinària el passat dia 22 de juliol, amb 8 abstencions (PP, 5 i CPU, 3; pàgs. 24-25).

A Manacor avui dia 14 d'octubre, el PP i el grup PI, al govern municipal, s'han abstès.
Enllaçam a més imatges del mal estat de les instal·lacions del 2010, responsabilitat de Costas, del projecte inacabat de regulació del trànsit en el sistema dunar de Sa Canova.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Ajuntament d'Artà: Colló qui demani llicència

L’ajuntament oficialitza la indolència en Disciplina urbanística
S'aproven al Ple 5 ordres de demolició/restabliment de la legalitat amb l'únic vot dels ecosocialistes
La resta de grups municipals s'abstenen en les votacions

Titulava el periodista J.Ll. Ferrer un article d’opinió al “Diario de Ibiza”el 18 de setembre així: “El que pida licencia de obras es imbécil”. De la mateixa forma, podríem titular la crònica dels darrers anys a Artà com “Colló qui demani llicència” i de la situació actual, a la vista del que succeí el darrer ple de l’Ajuntament d’Artà, en sessió plenària del passat dimarts, dia 24 de setembre.
Transcorreguts dos anys de legislatura, a la fi, s'han posat de manifest les posicions definitives de tots els grups municipals respecte de la defensa del territori i de respecte per la ordenació del territori, recursos naturals, paisatge i seguretat jurídica en l'urbanisme municipal.
Els Acords de demolició o de restabliment de la legalitat que el Batle va proposar en l'ordre del dia de la sessió van ser aprovats únicament amb el vot en solitari del regidor d'IniciativaVerds d’Artà, la resta de grups es va abstenir, incloent a l’equip de govern.
Hem de lamentar que en la matèria, no s'ha produït cap canvi substancial amb l'accés al govern d'UIA en substitució d'UM (2007-2011). No hi hagut cap canvi, en relació amb l'efectiva garantia que el territori es manté (com a mínim) tal i com s'ha planificat que s'ha de mantenir
I mirau que n'hauríem d'haver tret alguna lliçó, de la gestió que s'ha fet a l'Estat espanyol, Illes, a Artà mateix, de l'urbanisme municipal les darreres dècades i de les seves conseqüències: corrupció, bombolla immobiliària, totxo-dependència, arbitrarietat com a mètode i clientelisme, etc. i mirau que pareixia que s'havia produït un canvi en el sí de la UIA, una renovació, una altra manera de fer les coses* que feia pensar que quelcom canviaria que amb el suport del nostre grup ajudaria a revertir aquesta situació.
L'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà roman, avui per avui, encara una passa enrere del govern municipal format per la pròpia UIA amb el PSOE la legislatura 1999-2003 (en què es varen dur a aprovació 8 ordres de demolició); i una passa per darrera també del PP més ranci: com el de l'Ajuntament de Felanitx, on l'equip de govern du també a aprovació de Ple i aprova les Ordres amb els seus vots, per després obviar l'Acord i no executar. A Artà, de fet, ni aquí arribam: ni tan sols es vota a favor; en el cas del grup UIA, ni es molestaren en exposar els motius d'aquest sentit del vot.
Per altra banda, el Model de Conveni de Delegació de les competències en Disciplina urbanística en l'Agència del Consell -a què es comprometé el Batle fa uns mesos degut a la pressió a què el vàrem sotmetre els ecosocialistes (així com la delegació en el Ple de la competència d'Ordenar les demolicions que pertoqui)- que proposava l'equip de govern, no va obtenir la majoria de la meitat més un dels regidors al Ple: PP i PSOE s'abstingueren còmodament, i PI va votar en contra (!), amb el principal argument que la delegació comporta una important davallada dels ingressos pels sancionadors, i que no s'hi incloïen els expedients ja en tramitació (aquest darrer, també un argument d’Alzamora, UIA, fins fa poc). Amb els únics vots de UIA i el nostre, la proposta no va obtenir els set vots necessaris.
És a dir, que l'aprovació dels successius futurs Acords de demolició (si és que el Batle no torna a bloquejar, com ha fet fins ara, aquest darrer tràmit) que arribin al debat i votació del Ple previsiblement continuaran rebent només el vot favorable del representant de la única formació, IniciativaVerds d'Artà, que reclama seriosament l'aplicació i defensa de la normativa urbanística (bàsicament, la Llei 10/1990, de Disciplina urbanística, i les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Artà).
Com que des de l’equip de govern no es pensa executar les Ordres, s'estalvien votar-hi a favor. El missatge municipal en disciplina urbanística és clar: "Campi qui pugui!" (qui pugui pagar expedients sancionadors -aquests sí, molt àgilment tramitats). “Colló qui demani llicència!”, també a Artà, és al nostre entendre el missatge institucional. Al cap i a la fi, salvant les distàncies (competencials) entre un Ajuntament i un Parlament o l'Executiu de les Illes Balears, la postura municipal és equivalent a l'amnistia urbanística que prepara el govern de José Ramón Bauzá…