Les mentides del Batle d'Artà o "Alguns són més iguals davant la Llei que d'altres"

"Diario de Mallorca", 30-05-2013: "Artà intenta llegar a un acuerdo urgente con la Agencia de Disciplina Urbanística del Consell. El alcalde Alzamora dice que el ayuntamiento no tiene los medios ni el dinero para una óptima tramitación"

El Batle d'Artà diu mentides, i ens sap molt de greu: es confirma que el líder de la Unió d'Independents d'Artà té una especial sensibilitat envers els infractors urbanístics.

Inexistència d'algun tipus d'impossibilitat tècnica
El Batle d'Artà diu mentides de manera continuada, al menys des del passat mes de gener, quan ens va comunicar que ell no resoldria ni l'expedient que llavors havia arribat a la darrera etapa de la tramitació administrativa, ni cap altre. Si l'Ajuntament no té la capacitat per dur a terme l'establert per la Llei 10/1990: per què va votar a favor el mes de gener la moció en què se l'instava “a donar continuïtat a l'Expedient de Disciplina Urbanística 2011/1710-30 i desenvolupar les mesures legalment establertes que correspongui" (consultau si voleu l'acta del Ple, pàgines 36-37 del pdf)? Encara esperam l'acompliment d'aquell Acord. Tot arribarà, i també pel que fa a la resta d'expedients que es troben en tramitació. I ho farà l'Ajuntament, perquè l'Agència no els agafarà en virtut del Conveni que ara amb urgència vol signar el Batle (per què, de sobte, aquesta frisor?).
El Batle d'Artà té perfecte coneixement, des del dia que va designar la Secretària de l'Ajuntament com a Instructora dels Expedients de restabliment de la legalitat devers l'estiu de 2011 (una mesura molt correcta, que ha significat el canvi a una tramitació administrativa correcta, ordenada i integral, juntament amb un altre canvi, la primavera de 2012, del funcionari auxiliar administratiu que fa de Secretari del mateix tipus d'expedients, aquest canvi, per circumstàncies sobrevingudes de força major), que algun dia es trobaria damunt la seva taula "Propostes d'Ordre de Demolició": d'això l'havia advertit una i moltes vegades, la mateixa Secretària municipal, funcionària a la qual no li feia molta il·lusió, per dir-ho d'alguna manera, assumir aquesta nova funció. En definitiva, el Batle d'Artà diu mentides quan insisteix en l'existència d'alguna mena d'impossibilitat tècnica municipal: el mes de gener era un l'expedient perfectament i íntegrament tramitats a resoldre; a dia d'avui, són devers una desena. La maquinària administrativa carbura amb total rendiment.

El Batle d'Artà obvia la seva obligació de Decretar les corresponents Ordres de demolició, i es nega, una vegada i una altra, a delegar en òrgan de govern col·legiat. Si cal, amb tal de no fer-ho, deixa en minoria l'equip de govern municipal, i renuncia a un tercer any de mandat com a Batle, que tenia garantit en el pacte de govern signat amb Convergència per les Illes i amb nosaltres, IniciativaVerds d'Artà.

Inexistència d'algun tipus d'impossibilitat econòmica.

El Batle d'Artà obvia l'article 68 de la Llei 10/1990, de Disciplina urbanística, que estableix que es pot imposar novament la multa en la quantia màxima, cas que l'infractor no hagi legalitzat o bé esbucat en el termini establert per l'Ordre de demolició, amb la qual cosa es renuncia a la possibilitat d'augmentar ingressos. Es pot l'Ajuntament d'Artà permetre aquestes renúncies, mentres tant aplica una política econòmica de retallades i d'ajustament pressupostari que afecten transversalment els serveis? Nosaltres pensam que no, i que l'actitud del Batle va en contra de l'interès general municipal.

El Batle d'Artà obvia el procediment d'execució forçosa dels cobraments (via la qual s'està duent a terme molt seriosament en l'actualitat, com explicarem més endavant). Posem per cas que tenim un infractor que es declara insolvent per a executar una demolició que ha de costar, p. ex., 10.000 €. Bé, en aquest cas, l'Ajuntament ha d'escometre una liquidació per aquesta quantitat i, si l'infractor no la paga en un termini de temps, se li ha de posar un recàrrec del 5%, el 10% i successivament, in crescendo. L'Ajuntament pot incorporar un reconeixement de crèdit als Pressuposts, i contractar les obres que es farien d'ofici. Si l'infractor continua sense pagar el que deu, s'inicia la via executiva del cobrament forçós...

Hem de ressaltar el contrast entre aquesta política tan "compasiva" o covard respecte dels infractors urbanístics -i perjudicial per a la seguretat jurídica dels veïnats i del propi Ajuntament; per al territori, el paisatge i els recursos naturals (com l'aigua: Jaume Alzamora li fa el joc a Biel Company, Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i territori, veure comunicat del GOB d'ahir, dia 29 de maig); per als recursos econòmics municipals, etc.- i la dinàmica rigorosa i es podria dir immisericorde establerta pels mateixos Independents d'Artà (la màxima responsable en aquest cas: la regidora d'Hisenda, que també ho és d'Urbanisme, Magdalena Maria Fernandez) pel que fa al cobrament dels tributs i els deutes dels veïns d'Artà amb l'Ajuntament. Veure comunicat de premsa Ajuntament d'Artà de dia 06-11-2012: "L’ajuntament d’Artà ha procedit a l’embargament per cobrar pendent. Es tracta de garantir la igualtat de tots els ciutadans en el pagament de taxes i impostos."

De fet, la sessió del Ple del passat dimarts i a preguntes formulades pel PP, aquesta regidora responsable de l'Hisenda municipal, treia pit informant dels resultats, fins la data, d'aquella gestió rigorosa dels expedients d'embargaments a conseqüència d'impagaments: 1.282 expedients d'embargament de comptes corrents, dels quals 581 estan en tràmit i se n'han exclòs 701 per no haver compte corrent a oficina a Artà. 591 expedients iniciats d'embargament de sous i salaris. 8 expedients en tramitació, de béns immobles. I qui no pugui pagar, que es dirigeixi als Serveis socials municipals, li comentava la mateixa regidora a un preocupat portaveu del PP.

L'estrany concepte d'igualtat del Batle d'Artà

Diu el Batle d'Artà, avui també però referint-se a la (no)aplicació de la disciplina urbanística de la qual n'és l'únic i exclusiu responsable fins que no delegui, que "l'Ajuntament ha de garantir l'acompliment de la Llei en igualtat per a tothom".

En definitiva: Són els infractors urbanístics "més iguals" que la resta de ciutadans? O el que pretèn el Batle d'Artà és "garantir la igualtat" (entre els infractors, i no entre els infractors i la resta de ciutadans) aplicant-lis la Llei a tots per igual: no aplicant-la en cap dels casos?

Moció per a la Delegació en el Ple de la resolució dels expedients de restabliment de la legalitat urbanística

[Actualització 21.20 h.] Abaix de tot, trobau un afegitó amb el resultat de la votació (aprox a les 21 h.) i alguns comentaris.
Aquí, enllaç a la moció
 

L'Administració municipal té atribuïdes les competències en matèria de disciplina urbanística, en virtut del que disposen els articles 29.2.c) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears (Els municipis de les Illes Balears, en el marc de les lleis, tenen en tot cas competències pròpies en les matèries següents: [...] c) Ordenació i gestió del territori, urbanisme i disciplina urbanística), i 25.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (El municipi exerceix, en tot cas, competències, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en les matèries següents: d) Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanís­tica [...]).

No som, els d'IniciativaVerds d'Artà, un prototipus de formació política que es pugui caracteritzar per la seva comoditat de tipus “kantià” amb tota la constel·lació de normes i lleis que regeixen l'Estat, la Comunitat autònoma, ni les pròpies normes municipals: Hem presentat propostes contra normes reguladores del delicte d'injúries a la Corona, contra la Llei antiterrorista, per la despenalització del consum del cànnabis, contra el RD 16/2012 de mesures per a garantir el sistema de salut, etc., etc.

Tampoc no som els redactors de la Llei de Bases del Règim Local espanyola, ni els de la Llei Balear 20/2006, anteriorment esmentada, municipal i de règim local; tampoc no ho som, de la Llei 10/1990, de Disciplinaurbanística ni, menys encara, d'algunes de les recents modificacions de la mateixa, introduïdes per la Llei 7/2012, de Mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible. De fet, aquestes dues darrers Normes autonòmiques, varen esser redactades i aprovades per proposta de la formació política en les antípodes de la nostra: el Partit Popular.

No som impulsors de les Normes Subsidiàries municipals vigents; ni tan sols hi vàrem votar a favor. Tampoc no som autors de declaracions a premsa com ara: “Pensam que la xifra d'un 87,27% de protecció és molt destacable” (Rafel Gili Sastre (UM) dixit: Artà protege hasta el 87,2 por ciento de su territorio en la nuevanormativa urbanística).

Consideram, però, l'esmentada Llei 10/1990, que desenvolupa amb claretat com s'ha d'exercir la competència de vigilància i disciplina urbanística, com la norma a la qual no ens queda altre remei que aferrar-nos davant del fenomen, antic però actiu encara, de la depredació territorial i el desordre urbanístic, amb els ingredients, tan mediterranis, com l'afany de lucre especulatiu, el mercat negre econòmic i laboral, i la corrupció, especialment en un territori per se finit i limitat com és la nostra illa.

De fet, en la nostra gènesi com a partit local, hi estava ben present la voluntat de lluita contra aquesta xacra. Eren temps de edificacions il·legals a Carrossa, el càmping de la Colònia de Sant Pere, i una permissivitat gairebé total en relació amb la construcció il·legal al sòl rústic.

Actualment, el que s'ha de dir i no es deixa de dir és allò de que protegir el territori, el paisatge, la cultura, el Patrimoni històric, arqueològic, monumental, és la millor inversió, amb molts avantatges, com ara la desestacionalització turística, la diferenciació com a destinació amb valor afegit, etc., etc. Els temps han canviat un poc, al menys pel que fa a la consciència social i demanda de protecció i cura del territori i del paisatge; fins iu tot els empresaris de la construcció es lamenten, sovint, que “es va construir massa i massa aviat”. Ja no queden gairebé formacions -exceptuant, per ventura, el PP- disposades a admetre públicament que el desenvolupisme urbanístic propi dels anys 60 fins al darrer boom (bombolla immobilària que ha esclatat donant pas a l'actual crisi econòmica, entre d'altres factors) sigui un bon camí per a una societat, si vol desenvolupar-se en un equilibri mínimament sostenible, per l'econòmic, socialment, i mediambientalment.

Públicament, no. Altra cosa, més enllà dels discursos, són els fets.

Per què aprovar unes Normes subsidiàries que han de protegir, sobre el paper, el 87,27% del territori, si a la hora de preservar-lo de les infraccions urbanístiques, no s'actua? Em diran: “Sí que s'actua, i ho sap perfectament senyor Caldentey, que hem millorat la tramitació dels expedients sancionadors i, fins i tot, els hem harmonitzat amb les línies que marquen el Consell de Mallorca i la jurisprudència, pel que fa a la quantia proporcional de les multes, apujant la proporció al 75%!”. Ho sé perfectament, i no tinc problema en felicitar-ne els responsables (i m'hi incloc), com he manifestat en anteriors ocasions. Però, no és la recaptació, l'objectiu primordial de la Llei 10/1990. L'objectiu que persegueix aquesta Llei és, davant obres il·legals, la seva legalització o bé la seva demolició si aquella no és possible.

És, de fet, justament en aquest sentit, que el Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, B. Company -i per ventura encertadament, ho hem d'admetre- va modificar amb l'esmentada Llei 7/2012 la Llei 10/1990, en el sentit que ara, si l'infractor legalitza o, si això no és possible, toma la construcció il·legal, es permet un descompte del 80% de la sanció. Però, si el que es volgués efectivament, a banda de complir amb el deure de fer esbucar, és adoptar qualsevol mesura dirigida a un augment de la recaptació, l'article 68 de la Llei de Disciplina estableix que es por imposar novament la multa en la quantia màxima, cas que l'infractor no hagi legalitzat o bé esbucat en el termini establert.

Un altre dels avanços que s'han produït aquesta legislatura en l'àrea d'Urbanisme, i particularment pel que fa a la tramitació dels expedients de restabliment de la legalitat, és haver substituït per un funcionari, el càrrec polític que fins fa poc era el responsable de la instrucció dels mateixos. Això ha comportat l'efectiva i integral tramitació “administrativa”dels expedients, que ara arriben al final pel que fa a la instrucció: a la “proposta d'ordre de demolició”, si les obres no s'han pogut legalitzar o esbucar per part del propietari en la fase immediatament anterior de la tramitació. Aquí es a on queden aturats els expedients de restabliment de la legalitat urbanística, aquí és on es va produir la primera i única, ara per ara, ruptura d'un pacte de govern aquesta legislatura, i aquest és el motiu de la moció que presentam avui, que té per objecte que el Batle delegui en el Ple la resolució d'aquests expedients, a la vista que ell no està disposat a fer-ho.

Segurament, per part d'alguns membres d'aquesta Corporació, s'ha pensat que IniciativaVerds d'Artà, cas que la delegació es dugués a terme, no quedarien contents amb els subsegüents Acords que prengués aquest Ple, d'Ordre de Demolició. Si algú ho ha pensat, l'ha encertada del tot. Aquesta proposta no té només per objectiu arribar al nivell d'Ajuntaments governats per la dreta com ara Felanitx: té per objectiu que l'Ajuntament d'Artà doni una passa significativa, pública i exemplaritzant, en defensa dels principals valors patrimonials del municipi, que són: el territori i el paisatge.

Probablement, algun integrant d'aquesta Corporació argumentarà algun tipus de “malestar moral” a l'hora de posar en funcionament, per primera vegada, una aplicació integral de la Llei de Disciplina urbanística, del tipus: “No és tal volta injust començar ara, amb els expedients que hi ha damunt la taula, amb el que s'ha fet? Quina culpa de més tenen els infractors afectats ara, que no tenguin els anteriors?”. Consideram que són preguntes que no ens podem permetre el luxe de fer-nos, amb el que hi ha en joc. Quins han estat els primers ciutadans afectats per embargaments de comptes bancaris? Algú s'ho ha demanat? Algú va tenir aquesta mena de dubtes morals, a l'hora de fer complir allò establert per Llei: que tothom està obligat a pagar els seus tributs? Per què no recordar aquells ciutadans que no infringeixen la Llei, possiblement temptats a fer-ho en tenir el vaïnat mateix que ho fa, o sabent que “No passa res!”. Per què no fer-ho amb tots aquells ciutadans que sí que han legalitzat, esbucat, passat al cap i a la fi pel tub establert per aquesta Llei?

Per no esmentar ja recents i kafkians casos, com la recent demolició d'una caseta en sòl rústic en Àrea catalogada com a de risc d'inundacions, forçada per sentència judicial contra l'Ajuntament d'Artà a instàncies d'una veïnada... És un exemple clamorós que com la manca d'aplicació de la norma, pot tenir efectes perjudicials per tot: per l'infractor (qui construí, al seu dia, amb la tranquilitat i la seguretat que "Tammateix, no passarà res"), per a la veïnada afectada (que ha perdut temps, energia, bon humor i molts de doblers darrera del dret a veure's emparada per l'Ajuntament), i pel mateix Ajuntament, que ha invertit un seguit de recursos (humans, tècnics, econòmics), per donar empara, al cap i a la fi, a l'infractor...

Cridam a fer un canvi en aquest aspecte de la gestió municipal, i a assumir d'una vegada per totes aquesta obligació legal, per una ample ventall de motius: la protecció dels valors petrimonials paisatgístics i territorials i dels recursos naturals (p. ex., l'aigua); per motiu de garantir la seguretat jurídica tant de l'administració, com dels propietaris de sòl; per evitar una manera de fer que resulta procliu i permet temptacions com ara la de fer servir aquesta Llei perversament, fent quarts i parts: com a càstig als no-votants i/o aquelles que es permetin la llibertat de criticar la gestió municipal, i com a premi als votants.

Amb els vots en contra de UIA, PSOE i CxI, ha quedat rebutjada la nostra moció sobre Disciplina urbanística. Abstenció del PP. L'argument del Batle, J.Alzamora, és que vol delegar les competències en l'Agència per la protecció urbanística (http://www.agenciaprotecciourbanistica.net/index.php?idioma=ca). Hem exposat que els expedients ja en tramitació (fins i tot obres només denunciades), no s'incorporen en els convenis: ja'ns n'havíem informat amb tècnics jurídics del Consell (de la mateixa Agència) i fins i tot els hem pogut donar, per mostra, un botó: "Estipulació 3a." del Model de Conveni de delegació (http://www.agenciaprotecciourbanistica.net/agencia.php?id=30). El senyor Batle s'ha permés, novament, argumentar la incapacitat municipal per a dur a terme les obligacions. Auxiliat pel portaveu del PSOE, ha especificat limitacions pressupostàries de cara a l'execució subsidiària de les demolicions. Argúcia que no ens creiem: enguany no arribaríem en cap dels casos a aquesta situació. Lamentam profundament la negativa de UIA i els altres "de Sentro" a assumir l'obligació. Hem exposat la nostra seguretat que no hi ha aquest tipus de limitacions: ni administratives (la qual cosa ha quedat completament demostrada amb el pas del temps, i amb el progressiu caramull d'expedients pendents del seu Decret d'Ordre de demolició), ni pressupostàries: cas que arribàssim a alguna execució subsidiària, només caldria una modificació de crèdit... Hem insistit que, per tant, lúnic motiu, ara i des que la maquinària administrativa funciona correctament, és la manca de voluntat política del Batle: que ni Decreta, ni permet l'Acord per delegació, ja fos en Junta de Govern Local, ja, com proposàvem avui, en el Ple.

Tot això pel que fa als expedients ja iniciats.

Pel que fa a la proposta de delegació en l'APLUTM per a futures infraccions, nosaltres som els primers que vàrem fer aquest tipus de proposta, ja fa uns quants anys...

Sobre un article d'"opinió" publicat a la revista "Bellpuig"

"Errada de coordinació" per part d'un mitjà local "amateur", o connivència informativa amb la cultura de la total impunitat amb la indisciplina urbanística?

En qualsevol cas, pobresa editorial molt significativa. Un tema sobre el qual els mitjans de premsa escrita més llegits han escrit tota una sèrie d'articles aquestes darreres setmanes, no mereix per a aquesta publicació ni una crònica pròpia, ni un editorial, ers, més que, això sí, publicar l'esmentat lamentable article ple de falsetats i absurds. Fa uns dies, l'home (suposam que és el marit) amenaçava el regidor ecosocialista al carrer; ara la dona, surt al mitjà local lamentant haver sortit per la premsa tantes de vegades, i amb intenció de fer pena. Molt trist, aquest repartiment de papers per part de la parella d'infractors, i molt trist el paperot de "Bellpuig".
Quina llàstima que la revista "Bellpuig" publiqui un article d'opinió, d'una senyora que lamenta haver-se sentit vulnerada en els seus drets a la seva intimitat, segons ella, gratuïtament, gairebé es diria amb esperit sàdic per part d'una veïnada i del nostre regidor (quan varen denunciar que a les obres de demolició que es feren els dies 6-7 de maig, no s'hi observava el corresponent cartell de llicència d'obres), i no hagin publicat, entre d'altres, el nostre comunicat que lis enviàrem al respecte per correu-e, de dia 10 de maig a les 10.03 h.: "L'infractor protegit durant anys pel poder municipal es sent perseguit"
Al menys, els lectors i lectores haurien pogut contrastar les informacions...
Per cert, ahir en Comissió Informativa General el Batle d'Artà ens va confirmar que hi ha en marxa el corresponent expedient de Disciplina urbanística en relació amb aquella enèssima infracció urbanística dins de la mateixa parcel·la.
Haurem de redactar un nou comunicat i enviar-li expressament a la revista, meam si en aquesta ocasió faciliten als lectors la possibilitat de contrastar les afirmacions de la veïnada infractora que es sent perseguida i violada en la seva intimitat per part d'un "mal veïnat" (sic.). 

Farem tot el possible, així mateix, per esbrinar i informar -si la regidora d'Urbanisme, Magdalena Maria Fernandez (UIA) ho consent- què ens ha costat a totes el litigi que ha assumit l'Ajuntament d'Artà per no fer el que li pertocava davant les denúncies ben fonamentades de la veïnada afectada sobre tot pel mur d'obra.
També continuarem informant, del procés judicial -si s'inicia finalment- derivat de la denúncia davant la Guàrdia Civil suposadament per amenaces per part del nostre regidor a l'infractor (!).
A la petita imatge, la veïnada en el camí entre les dues parcel·les, un dia de pluges. Es tracta d'una zona qualificada com a de "Risc d'inundacions" i el mur d'obra impedia el drenatge de l'aigua, causant desperfectes i perjudicis materials a la veïnada.

IV d'Artà reclamam a les institucions tenir present els Fons europeus FEDER per a potenciar el patrimoni cultural artanenc

[A la imatge, notícia publicada per Última Hora avui dia 21 de maig,
sobre la pròxima convocatòria de projectes a cofinançar amb els
fons europeus FEDER]

Dia rera dia, es ve confirmant que la feina de denúncia política i reclamacions del grup parlamentari MÉS per Mallorca dóna els seus fruits, pel que fa a la reactivació de la tasca del Govern Balear amb els Fons europeus FEDER per al desenvolupament sostenible local i urbà; concretament, dins d'aquest eix, amb la línia de la protecció i preservació del patrimoni cultural.

Des d'IniciativaVerds d'Artà pretenem i reivindicam que el Consell tregui del calaix de l'oblit el Monestir de Bellpuig, propietat d'aquella institució des que fóu donada per l'antiga propietat l'any 1999.

En aquest sentit, vàrem dur a aprovació del Ple de l'Ajuntament una moció que va ser aprovada per unanimitat el passat mes de març, en què, pel que fa a la iniciativa local, per altra banda, es proposaven altres línies d'actuació, que han de redundar en una dinamització de l'economia local, i una valorització del seu patrimoni històric, paisatgístic i, en definitiva, també turístic, com ara:

- Rehabilitació i acondicionament per a les visites del conjunt arqueològic del Talaiot de Sa Canova/Sa Clova des Xot.

- Complemetar el llibre de pròxima publicació, sobre la xarxa de camins públics d'Artà, amb una guia electrònica de camins, amb el model dels "E-Camins" d'Esporles.

- Difusió de les troballes fetes en l'excavació arqueològica de sa balma d'en Xoroi de l'any 2010, on es refudiaren els pobladors andalusins mallorquins que fugien de les tropes de Jaume I, i aprofudiment en el coneixement científic de les mateixes.

- Conservació i adequació per a les visites d'alguns béns patrimonial a la costa, com per exemple els nius d'ametralladora que es troben a s'Estanyol i a Ca los Camps, entre d'altres indrets.

- Continuïtat de les línies de feina iniciades aquesta legislatura, de conservació i restauració de la Col·lecció municipal d'art.

- Conservació de l'impresionant aqüeducte que feia part del Qunat i Síquia de la Font de la Vila: Es pont d'en Vell.

Continuarem en conseqüència, aportant el nostre impuls a aquestes a d'altres possibles actuacions i reclamant aquestes línies de feina, atesa la seva adequació a un desenvolupament sostenible de l'economia local, preservant el patrimoni i sense agressió territorial ni consum de paisatge i recursos naturals.

Artà està sembrat de patrimoni històric i cultural, i aquesta ha de ser una de les prioritats estratègiques de futur.

Inauguració expo "Llibre dels Cecs", de Miquel Barceló

Avui és notícia la inauguració de l'exposició al voltant del "Llibre dels cecs" que Miquel Barceló va donar a l'Ajuntament d'Artà l'any 2004.
Us recomanam que la visiteu: demà dissabte la mateixa Comissària de l'exposició, de títol "Les tendes desmuntades o el món desconegut de les percepcions", Marga Massanet Vives,  en farà de guia.
La de dalt és imatge de la notícia publicada a "Última Hora", i aquí enllaç a la de "Diario de Mallorca" (secció "Cultura").

Des de la regidoria de Cultura i Patrimoni, IV d'Artà vàrem apostar per reskatar de dins d'un calaix el llibre i donar-li vida per al qui al cap i a la fi, n'és el propietari: el poble d'Artà i la ciutadania en general.
El primer de tot que es va haver de fer, de cara a la seva incorporació a l'Inventari municipal de Béns (encara no hi figurava!) va ser comanar un Informe de valoració de l'obra, que va concloure que el seu valor és aproximadament d'uns 30.000 €.
Per a aquesta exposició -en què també hi col·laboren Reflexes Propostes Culturals-, prèviament s'ha hagut de donar una repassada de restauració al llibre d'artista, que ja presentava alguns danys.
Agraïm i valoram molt positivament la decisió de Tolo Gili Nadal, actual regidor de Cultura i Patrimoni, de donar continuïtat a aquesta línia de feina i objectius.
Consideram que aquesta és una prova més que, al contrari del que considera l'actual Batle d'Artà, que ens trasllada que "sembla que penseu que l'únic tema en la política municipal és la Disciplina Urbanística", el temps que hem format part de l'equip de govern ha estat profitós per a l'interés general.
Recordar, per insistir només en l'aspecte del Patrimoni artístic municipal, que també hem iniciat una feina seriosa i rigorosa respecte de la preservació, conservació i difusió de la Pinacoteca municipal, que ha estat durant legislatures senceres abandonada i objecte, pura i durament, de bizantins debats i dicussions de Ple. Respecte de la Pinacoteca, inisistirem, ja sigui des de l'oposició, ja si un dia tornam a fer part d'algun equip de govern, en la necessitat de mantenir aquesta altra línia de feina.

17 de maig: Xerrada sobre carn ecològica i aliments de proximitat

Pretenem donar suport i difondre els productes ecològiques i donar impuls a la producció local

Xerrada sobre carn ecològica i aliments de proximitat organitzada per IniciativaVerds Artà

Els productes ecològics, a més de les seves avantatges per a la salut, dinamitzen l’economia local

El proper divendres, dia 17 de maig (20.30 h.) a la terrassa del Teatre d'Artà, la inspectora d’agricultura ecológica Antònia Giscafré i els productors Jaume Jaume, Montserrat Bergas i Pere Mayol exposaran als assistents les característiques de la producció ecológica de mens, vadelles i porcs, les garanties de seguiment de cada producte i els controls a què es sotmet aquesta producció, maneig i alimentació del bestiar, així com els sistemes de comercialització de proximitat, fins i tot a domicili.

Aquesta és la segona xerrada que organitzam IniciativaVerds d'Artà (el mes passat Jaume Torres va donar a conèixer les possibilitats d’estalvi energètic a nivell domèstic), en el context d'un cicle de xerrades mensuals iniciada el darrer mes d’abril. La idea és realitzar-ne una cada mes i que sigui oberta a diferents continguts d’ecologia quotidiana, serveis socials, energia, economia, etc., i als interessos i peticions dels assistents.

Les dues primeres xerrades (estalvi ecològic a casa nostra i carn ecológica) es repetiran a la Colònia de Sant Pere el pròxim estiu. Presentarà l’acte Pep Reche, també ramader ecològic i soci de les Cooperatives Sant Salvador i Ecoilla.

Infractor reincident denuncia el regidor d'IVerds d'Artà per amenaces

Notícia publicada ahir a Diari de Balears: "Un veí d'Artà que tomà una casa il·legal denuncia el regidor d'IV per amenaces".
Sí, heu llegit bé; encara que ho sembli, no és cap broma. Convocat per la Guàrdia Civil, el nostre regidor es va haver de presentar divendres al quarter d'Artà per ser notificat d'una denúncia interposada contra ell "per quelcom relacionat amb el diari", que li fossin llegits els drets i, si s'esqueia, declaràs. En tot moment, vàrem pensar que es tractava de l'infractor que el dia anterior relatava a un periodista que es sentia perseguit per una veïnada i pel nostre regidor (notícia publicada a Diario de Mallorca divendres, dia 10), i que es tractaria probablement d'alguna denúncia per falsetat i/o difamacions: haver afirmat (suposadament) que la vivenda il·legal havia estat esbucada il·legalment.
La sorpresa va ser quan els agents comunicaren a Caldentey que havia estat denunciat per amenaces (??!!).
En no obtenir còpia de la denúncia, amb més motiu del previst el regidor ecosocialista va rebutjar declarar davant la Guàrdia Civil: ja en tindrem coneixement i organitzarem la defensa, quan el cridin del Jutjat.
La notícia conté alguness errades pel que fa a les dates, que consideram oportú esclarir perquè tenen molt a veure amb el que es discutirà en els Tribunals. La topada amb l'infractor, al C/ Ramon Llull, s'havia produït dijous dia 9, però al matí; només una estona després (i no divendres), el nostre regidor comunicava al Batle els fets, sense interposar cap denúncia davant les autoritats competents.
La notícia sí aporta una novetat, que consisteix en la confirmació, per primera vegada, que les obres de demolició s'havien fet sense llicència, fet confirmat pel Batle d'Artà. Segurament, procedirà incoar expedient de disciplina urbanística per aquest fet. Ens el seriós dubte si l'Ajuntament hagués actuat com deim que procedeix, cas que nosaltres no haguèssim advertit de l'absència del cartell indicador de la llicència municipal d'obres... Pensam al respecte, que en podrem treure conclusió quan veiem l'acta d'inspecció dque dóna lloc al procediment; el que vàrem veure nosaltres dia 7 a darrera hora (aprox. les 14.15 h.), ja era la casa completament esbucada.
Per acabar, comentar que les pressions "per fer complir la llei" de Disciplina urbanística per la nostra part han existit sempre, des de l'any 1999 fins a dia d'avui, a l'oposició estant, com des de la presència en els diferents equips de govern dels quals hem format part; no pot ser d'una altra manera, si ens prenem amb un mínim de seriositat els problemes existents en el territori des d'una perspectiva política ecologista.

L'infractor protegit durant anys pel poder municipal es sent perseguit

Diario de Mallorca: "El propietario de una vivienda ilegal critica al edil de Iniciativa-Verds". Denuncia sentir-se perseguit tant per la veïnada que va denunciar l'Ajuntament davant dels Tribunals per no haver aplicat l'obligació d'ordenar el restabliment de la legalitat, com pel nostre regidor, que estaria actuant "de mala fe".
Ens resulten sorprenents les acusacions per part d'un infractor que ha gaudit de l'omissió del deure d'actuar per part del poder municipal així com de la seva protecció durant anys, a costa de l'erari públic, en concepte de despeses judicials, advocats, etc. Hem demanat en reiterades ocasions a la regidora d'Urbanisme i Hisenda, Magdalena Maria Fernandez, què ha costat a l'Ajuntament aquest afer judicial, sense haver obtingut encara cap resposta. Sí sabem que a la propietària de la parcel·la col·lindant i perjudicada per les obres il·legals i il·legalitzables, pel cap baix, la seva lluita contra l'Ajuntament li ha sortit per aproximadament uns 7.000 €. Aquí trobau a la sentència que donava la raó a aquesta propietària contra l'Ajuntament: https://docs.google.com/file/d/0B105-5xIz_h0MGZkNmM3ZGMtMGMxZi00YjdmLTg1MjQtNDNhOTc0YjBhYmRl/edit?usp=sharing.
El passat dia 7 de maig, vàrem advertir a l'Ajuntament que "no s'hi pot observar cap cartell indicador de la Llicència d'obres preceptiva", cosa que encara avui és correcta.
No sabem si efectivament s'ha atorgat la llicència, però dubtam que hi hagi un sol Ajuntament a l'Estat espanyol que tramiti i resolgui atorgar una sol·licitud de llicència d'obra major (com és el cas d'aquesta obra de demolició) que entra un divendres (3 de maig) en cap de setmana (les obres s'iniciaven dilluns passat, dia 6 de maig, i la vivenda ja no existia dia 7 (imatge de dalt).
Més encara, quan la parcel·la està afectada per les restriccions pròpies d'un Àrea de Risc d'Inundació (podeu consultar plànols d'Ordenació de les Normes Subsidiàries d'Artà en vigor: http://www.arta-web.com/plens/ns/NORMES_SUBSIDIARIES/planols_ordenacio/PO_09_APR_4.pdf , http://www.arta-web.com/plens/ns/NORMES_SUBSIDIARIES/planols_ordenacio/PO_18_rustic_torrents_pous_4.pdf) i segurament per aquest motiu és preceptiu un Informe de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient. Aquests Informes poden tardar mesos, en arribar...
IniciativaVerds d'Artà ens mantenim en tot allò exposat en el nostre comunicat de fa tres dies (http://verds-esquerra.blogspot.com.es/2013/05/els-tribunals-i-el-consell-de-mallorca.html), punt per punt i amb més seguretat encara avui, que sempre hem obrat correctament en aquest cas, que representa un exemple extrem del despropòsit general i inseguretat jurídica, per als veïnats, i per a l'Ajuntament, que representa la no aplicació de la Llei 10/1990, de Disciplina Urbanística.
Tampoc no sabem si, cas que nosaltres no haguèssim exposat la falta del cartell, s'hagués incoat expedient de disciplina per les obres de demolició sense permís -que és el cas segons sospitam consistentment per les raons exposades anteriorment-, en la tradicional forma de no-fer que caracteritza el nostre Ajuntament.
Per acabar, exposar que ahir el nostre regidor Guillem Caldentey va comunicar al Batle d'Artà el que podria interpretar-se com "amenaces" per part de l'infractor ahir mateix al matí. Mentres tant l'Ajuntament d'Artà no canvii ostensiblement el seu rumb en matèria de disciplina urbanística, farem responsable directe de qualsevol mal que li pugui succeïr al nostre regidor per part de qualsevol persona vinculada amb la nostra feina en de disciplina urbanística, a la màxima autoritat municipal.
Cal recordar que l'anterior regidor de Els Verds d'Artà, Julen Adrián, ja va haver de denunciar per amenaces dos infractors l'any 2002, i que es va atacar amb foc el domicili d'aquell regidor ecosocialista que també va fer una important tasca respecte de la (in)disciplina urbanística municipal. Al marge de 12 foradades de les rodes del seu cotxe, i d'haver-se trobat la seva furgoneta pintada amb un "Parc Natural NO".

Els Tribunals (i el Consell de Mallorca) defensen el restabliment de la legalitat urbanística i la víctima d'una infracció... contra l'Ajuntament d'Artà

Imatge 1: Juny de 2007, obres de transformació en vivenda. Imatge 2: La vivenda el gener de 2011, data de la Sentència. Imatge 3: Detall de la paret d'obra que provocava inundacions en la parcel·la de la veïnada. Resta d'imatges: obres demolició. Vivenda convertida en enderrocs; amb detall de la paret d'obra que ja no hi és, substituïda per enreixat. Dies 6 i 7 de maig de 2013. No hem pogut trobar cartell Llicència municipal d'obres.

IniciativaVerds continuaran insistint en la necessitat d'un canvi de rumb clar en la gestió municipal de la Disciplina urbanística

Esbuquen per ordre judicial i 6 anys després de la infracció un habitatge il·legal en sòl rústic

Els ecosocialistes sospiten que aquestes obres de demolició tampoc no han obtingut la preceptiva llicència municipal

En pocs dies, l'habitatge il·legal i il·legalitzable construït el juny de 2007 sense cap tipus de permís, sobre l'estructura d'un magatzem agrícola també il·legal aixecat l'any anterior, ha quedat reduït a un caramull d'enderrocs; així mateix, també s'ha destruït part d'una paret d'obra que provocava que la parcel·la liítrofe s'inundàs amb ocasió de pluges intenses, en una zona molt humida.

Aquestes obres de restabliment de la legalitat es produeixen mesos després que en un Auto d'execució de dia 21 de febrer, el Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 3 ordenàs a les administracions competents en vigilància i aplicació de la Disciplina urbanística (Ajuntament d'Artà, en primera instància, i Consell de Mallorca, atès que aquest s'havia subrogat en l'expedient atesa la paràlisi municipal en la tramitació) que s'hi presentàs davant del mateix Tribunal projecte de demolició (amb data límit de dia primer d'agost de 2013) i es provàs fefaentment abans d'acabar l'any que s'havia procedit al restabliment de la legalitat. Això, després d'haver constatat que no procedia estimar l'argument de l'infractor, segons el qual s'havia trobat -novament- amb un silenci administratiu per part de l'Administració -l'Ajuntament- pel que fa al projecte de demolició.

El projecte de demolició, a la seva vegada, havia estat ordenat pel mateix Tribunal en Sentència de 5 de gener de 2011, en la qual es requeria i s'ordenava "[a l'Ajuntament d'Artà] per a que inicii immediatament les corresponents actuacions dirigides al restabliment de la legalitat urbanística amb relació a la construcció il·legal descrita [construcció de vivenda unifamiliar i tancament de finca]"; l'incompliment d'aquest deure "podria tenir fins i tot repercussions en l'àmbit penal per als funcionaris o persones que ometessin l'acatament d'aquesta obligació legal".

El grup ecosocialista artanenc lamenta profundament l'abandonament que per sistema tots els equips de govern municipal han exercit pel que fa al deure competencial no només de vigilar i sancionar, sinó, sobre tot, procedir de cara al restabliment de la legalitat urbanística, que és l'objectiu principal de la Llei 10/1990, de Disciplina Urbanística (i no recaptar multes). De fet, aquest abandonament també caracteritza l'equip de govern actual, encapçalat pel Batle Jaume Alzamora, i fóu, fa uns mesos, el motiu de l'enfrontament amb els ecosocialistes que acabà amb l'expulsió fulminant dels mateixos per part del Batle dels Independents d'Artà.

En aquest cas, lamenten profundament la injustícia municipal contra la veïnada afectada, que ha vist com les seves reiterades denúncies davant l'Ajuntament no eren escoltades, havent-lo de dur als Tribunals i assumint unes despeses, pel cap baix, de 7.000 € en taxes, Informes pericials, advocats i d'altres despeses relacionades amb els tràmits judicials. Els ecosocialistes han demanat en reiterades ocasions pel cost que ha suposat la defensa jurídica i resta de conceptes en aquest cas a l'Ajuntament, però l'actual regidora d'Urbanisme, M. Maria Fernandez, encara no ha pogut donar aquesta informació.

Sospiten que aquestes darreres obres també s'han fet sense Llicència

Els ecosocialistes han donat avís a l'Ajuntament d'Artà que podria ser que aquestes recents (i rapidíssimes) obres de demolició s'hagin fet sense la corresponent llicència, en no haver pogut trobar enlloc al voltant de les obres el preceptiu cartell indicador del permís. Si aquest extrem es confirma -i si no fos un tema seriós i poc assimilable a un acudit-, IVerds ho interpreten com un símptoma de com s'ha habituat la gent disposada a fer-ho per part de l'Administració municipal, a actuar a voluntat i posteriorment senzillament passar per caixa si es detecta la seva infracció o si algun/veïnat/a denuncia -són poc freqüents, per altra banda, els recàrregs de les sancions per motiu de reiteració o d'altres agreujants.