Artà solidari: Taula rodona sobre el Sàhara i els sahrauís, i sobre les relacions entre Artà i el Poble Saharaui

Artà Solidari ha organitzat, pel proper dissabte 30 d’abril, a partir de les 7’30h. al Teatre d’Artà, una taula rodona al voltant de les relacions dels artanencs i els Sahrauís: projectes d’ajuda a través d’Artà Solidari, acolliment de nins sahrauís en famílies d’Artà, drets humans al Sàhara, etc.

Hem pogut aconseguir que assisteix Jatri Aduh, President del Parlament Sahrauí, i altres dues dones que poden donar testimoni de la vida quotidiana, les problemes i els drets humans al Sàhara: la Sra. Boitil Abdelhadi i la Sra. Fatimetou Said.

Drets Humans de Mallorca col·labora en l’organització: ells han invitat al President a Palma on desenvolupa tot un programa d’activitats aquest dies.

A Artà muntaran una petita tenda o jaima on oferiran té al presents.

A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

[Algunes de les senyals instal·lades els darrers dies
per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

[Davant la manca d'actuacions per part de les administracions,
algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

[Una mesura necessària: el tancament amb estaques de fusta,
deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]

[Imatges generals i de detall, a les quals es pot observar la degradació paisatgística
i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]

Davant del greu impacte ambiental i paisatgístic en alguns dels indrets més emblemàtics
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner

Des de l'any 2004, Els Verds d'Artà i moviments ciutadans com l'Associació "Es garballó", denuncien el trànsit i estacionament il·legals, massius i descontrolats que es produeix en diferents indrets del litoral d'Artà, entre d'altres, Cala Torta, Sa Cuguça (prop de Ca los Camps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova.
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.

Curs d'introducció a la Horticultura Ecològica

Final del calvari judicial patit per Julen Adrián i Maria Ramírez, per les demandes i querelles de l'ex-arquitecte municipal M. Carrió

El passat mes de gener, va ser decretat el definitiu arxiu de la causa judicial per la via del civil, de Mateu Carrió contra Julen Adrián i Maria Ramírez
Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001 (és a dir, de fa aproximadament deu anys), podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU i membre de la llista electoral artanenca
Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acorvardir una oposició incòmoda

1. Avui volem anunciar la declaració, per part del jutjat d’instrucció núm. 5 de Manacor, que el recurs d’apel·lació presentat per Mateu Carrió contra la sentència del jutjat d’instrucció núm. 1 del passat dia 31 de març de 2010 ha quedat desert per no haver-s’hi presentat, finalment, la part apel·lant, això és el mateix Mateu Carrió.

2. La sentència de 31 de març de 2010 desestimava les acusacions de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge i es basava, pel que fa a alguns fets, en la seva caducitat, i pel que fa a altres, en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental

3. Prèviament a aquesta sentència ja definitivament no apel·lada de 2010, Mateu Carrió havia demandat per la via del penal, pels mateixos fets, els dos companys d’Artà, en Julen Adrián i na Maria Ramírez. L’any 2003, varen ser objecte d’una querella per la via del penal, per presumptes delictes continuats de calúmnies i injúries, per escrits en diferents mitjans de comunicació alguns d’ells de l’any 2001. Aquesta querella va arribar a ser desestimada pel Tribunal Suprem l’any 2006 (l'ex-arquitecte demanava, entre d'altres coses, una indemnització de 450.000 euros), després del previ sobreseïment de les causes per part d’un jutjat de Manacor i de l’Audiència Provincial de Balears.

4. De la sentència de 2010 que no ha estat recorreguda, cal destacar en què es fonamenta la desestimació del jutge d’algunes declaracions dels articles de’n Julen i na Maria: l’interès general del tema sobre els que es feren les declaracions, i la veracitat del contingut de les declaracions. Al respecte, diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. També diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].

5. Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001, és a dir, de fa aproximadament deu anys, podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU.

6. Iniciativa-Els Verds d'Artà ens hem de considerar satisfets; no només per les absolucions en sí mateixes, sinó pel que signifiquen de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà, Els Verds-Esquerra aquesta legislatura i, si el poble sobirà ho vol, la propera legislatura amb els sigles Iniciativa-Els Verds d’Artà.

7. L'actitud de Mateu Carrió ens ha semblat, fa temps, més que la pròpia de la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús de la maquinària judicial, fent d'aquests interminables processos (els quals han estat sistemàticament desestimats, un rere l’altre) un “calvari judicial” en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament. Les actuacions del regidor i la militant demandats mai no han estat constitutives de delicte de cap tipus, sinó que han estat confirmades judicialment com a actuacions normals dins del context de la crítica i el debat polític, al qual participaven tant els denunciats, com el propi denunciant.

8. Cal destacar que l’actuació, com a testimonis de càrrec de l’acusació, de diferents ex-batles del grup UIA, recolzant les acusacions de Carrió contra el regidor verd, han quedat completament desautorizades tant a la via penal com, darrerament, per la via del civil.

9. Alleuja que els més de 70.000 euros d’indemnització per acomiadament que Mateu Carrió va obtenir de l’Ajuntament d’Artà (en un procés que es va perdre per un pèssim enfocament de la defensa municipal (encarregada per Rafel Gili, Um; i Pep Silva, del PSOE)) i que el Sr. Carrió va anunciar que dedicaria íntegrament a assolir una sentència condemnatòria del regidor "verd", no li hagin bastat per aconseguir els seus propòsits.

10. Algunes de les moltes crítiques al Sr. Carrió que van ser origen de l’assetjament judicial contra el regidor verd van ser precisament les deficiències de l’edifici del Teatre Municipal, que en aquest dies es converteix en una reclamació judicial de l’Ajuntament contra el Sr. Carrió. A Iniciativa-Verds d’Artà ens sembla incomprensible que l’ajuntament d’Artà, dirigit en aquests anys per UM i PSOE, hagi necessitat gairebé 8 anys en reclamar unes deficiències evidents, que provocaren al seu moment fins i tot desgràcies personals, com va ser el cas del graó de l’entrada principal que, en confondre’s amb l’ombra de la marquesina, va arribar a ocasionar fractures a persones majors, alguna de les quals van suposar indemnitzacions a l’Ajuntament d’Artà.

11. Mentres tant l’Ajuntament d’Artà perdia el temps, el regidor verd i el seu partit han hagut de patir, en soletat, la pressió judicial aixecada pel sr. Carrió, celebrada pels Independents d’Artà en vergonyoses rodes de premsa, a vegades conjuntes, en defensa de l’ex-arquitecte municipal (vegeu p. ex., Diario de Mallorca (13-01-2008): Los Independents achacan el mal estado del teatro al actual equipo de gobierno. El arquitecto Mateu Carrió afirma que el edificio tiene grietas por la colocación de carpas navideñas).

12. Recentment altres dos regidors verds, Conxi Peña i jo mateix, hem estat denunciats per la nostra acció política, si bé en aquesta ocasió per part d’UM-PSOE i de regidors d’aquests partits. Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acovardir una oposició incòmoda.

Què en diu la premsa:

Diario de Mallorca, 15-04-2011: Archivado el ´calvario´ judicial contra miembros de EU por las demandas y querellas del ex arquitecto municipal. El edil Caldentey denuncia "el abuso de la justicia como herramienta de ataque a la disidencia política".
Diari de Balears, 15-04-2011: Arxivada la querella contra Adrián i Ramírez.

Adhesió al Pacte de Batles, un altre "brindis al sol" d'UM-PSOE

Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra lamenten que l'apatia i improvització de l'equip de govern (UM-PSOE) provoqui una adhesió al Pacte dels Batles municipal tan tardana, que suposarà la pèrdua de la subvenció per a la redacció del Pla d'Acció (uns 12.000 euros)
Plou sobre el banyat: abandonament total de l'AL21, i cap senyal del "Pla d’acció municipal contra el canvi climàtic", aprovat a proposta d'UM el juliol de 2008

El proper dilluns, en sessió extraordinària, el Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà i segurament aprovarà la proposta de l'equip de gevern (UM-PSOE), d'adhesió al Pacte de Batles. Aquesta adhesió haurà de suposar l'adopció per part de l'Ajuntament d'una sèrie de mesures que suposin millores en la gestió de les emissions de CO2 i l'energia, difondre entre els veïnats informació prèctica sobre eficiència energètica, redacció d'una diagnosi i un Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), i l'obertura de canals de finançament de la Unió Europea per a aquests objectius.

Els grups d'esquerres artanencs consideren òbvia la necessitat d'aquesta adhesió, com la necessitat que efectivament es faci feina amb l'horitzó que proposa el Pacte dels Batles, que és que l'any 2020 s'hagin reduït les emissions de CO2 a Artà un 20%.

Els grups a l'oposició municipal recorden, però, la successió d'incompliments respecte dels compromisos del Ple i de l'equip de govern, per part del mateix equip de govern en aquestes matèries i que, de fet, si s'haguessin materialitzat, haurien posat el municipi al capdavant de la illa en reducció d'emissions de CO2:

- El setembre de 2010, el Ple va aprovar, per unanimitat, una moció de UIA i Verds-ERC per instar l'equip de govern a actuar, in extremis, davant l'expulsió de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, degut al continuat incompliment dels compromisos d'actuació en relació a l'Agenda Local 21, una AL21 que havia estat totalment abandonada des del 2007 i que ha costat més de 14.000 euros a l'Ajuntament. No consta, ni a la Comissió Balear de Medi Ambient, ni a l'oficina del Departament de Cooperació Local que fa seguiment i assessora els municipis que la duen a terme, que l'Ajuntament hagi dit ni fet res al respecte a dia d'avui per tal, com a mínim, d'evitar l'expulsió.

- El juliol de 2008, UM va dur al Ple una moció, que va ser aprovada (amb l'abstenció dels grups UIA i Verds-E, que manifestaren llur desconfiança vers la fiabilitat de l'equip de govern i el seu veritable compromís amb el que proposava: el temps lis ha donat sobradament la raó) elaborar un Pla d’acció municipal contra el canvi climàtic, d’acord amb les directrius del Pla d’acció de les Illes Balears contra el canvi climàtic impulsat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. UM gestionava llavors aquella Conselleria. Del document que s'havia de redactar, no se n'ha sabut res més.

- Al Pacte dels Batles ja hi ha una vintena de municipis adherits (entre d'altres, els de Petra, Capdepera i Son Servera), i un any que la DG d'Energia de la Conselleria d'Industria, Comerç i energia anima les institucions municipals a adherir-se, per exemple, aprofitant una Assemblea de Batles celebrada el passada el passat desembre. Els municipis adherits ja tenen hores d'ara preparat i presentat davant la Conselleria el seu Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), i presentada la factura corresponent a la seva redacció com a despesa susceptible de finançament al 100%. La subvenció convocada amb aquest efecte, publicada el passat 15 de març, diu a les seves bases, sobre el termini de presentació de les sol·licituds, especifica que aquest termini és de 3 mesos des de la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o fins a l’exhauriment de la quantia econòmica assignada a aquesta convocatòria. UIA i Verds-E han consultat l'oficina de la Conselleria d'Indústria que tramita aquesta subvenció, i han estat informats que actualment ja s'està preparant l'anunci que el termini s'ha acabat, atès que s'ha exhaurit la quantia econòmica assignada a la convocatòria, perquè hi ha les suficients sol·licituds municipals correctament tramitades per a la dotació del total d'aquella quantitat. D'aquesta manera, s'ha fet novament tard, i si l'Ajuntament vol encarregar un PAES, bé haurà de ser l'any 2012, bé n'haurà d'assumir exclussivament la despesa de redacció (uns 12.000 euros). No consta que hi hagi tan sols encarregat el PAES a dia d'avui.

Aquests són només alguns dels fets contrastats recentment que obliguen UIA i Verds-E a ser més que escèptics davant la presentació, ara, d'aquesta proposta d'Adhesió al Pacte dels Batles per part d'UM, de la seva sinceritat i compromís mínim per a dur a terme el que aquest Pacte significa. En qualsevol cas, el que ha quedat sobradament palès aquesta legislatura, és que el Medi Ambient i la seva cura ha estat un dels temes més abandonats per l'aquip de govern.

Iniciativa-Verds d'Artà presentam candidatura les properes eleccions municipals

Iniciativa-Verds d’Artà es presentaran a les properes eleccions municipals, sense haver pogut reeditar la coalició amb ERC
Els ecosocialistes artanencs lamenten la decisió de la nova secció local d’ERC, però deixen oberta, fins al darrer moment, la possibilitat que hi integrin membres a la llista

Iniciativa-Verds d’Artà concorreran les properes eleccions municipals amb una candidatura en solitari, encapçalada novament per Guillem Caldentey, regidor aquests darrers quatre anys per la coalició Els Verds-ERC d’Artà.

No ha estat fins el passat dimecres, dia 6 d’abril (dos dies abans de l’acabament del termini de presentació de coalicions davant la Junta electoral), que ERC anuncià en una reunió amb representants d’I.Verds, la seva voluntat de presentar una llista independent, conformada exclussivament pels membres de la novíssima secció local d’Artà (fou presentada dia 2 d’abril).

Els ecosocialistes artanencs varen poder conèixer, com s’ha dit, per primera vegada fa dos dies per part d’una representació d’Esquerra-Artà i d’Esquerra-Illes, que ERC es vol presentar en solitari al municipi.

Aquest fet ha suposat una desagradable sorpresa pel grup “verd”, pel fet que aquests quatre anys no havien rebut de la direcció d´ERC cap mostra de diferència amb la línia política ni amb la feina del seu representant a l’Ajuntament d’Artà. Més aviat al contrari, era ratificada i difosa pels mitjans electrònics dels dos partits a nivell de Mallorca (accediu als més de 40 comunicats de premsa d’Els Verds-Esquerra dins la web d’Esquerra); alguna moció d’Artà també s’ha dut, al Consell, amb èxit. Aquesta ruptura, a judici d’I.Verds d´Artà, només pot ser explicada per la substitució d’antics militants d’ERC, per gent molt més inexperta i amb un coneixement de la realitat municipal més superficial.

I.Verds s’han trobat, sobtadament com s’ha dit, amb una decisió unilateral i definitiva d’Esquerra, tancada a qualsevol diàleg, intercanvi d’idees o negociació política pel que fa a una reedició de la coalició electoral. Per part d’Esquerra, no es va formular cap discrepància ni diferència polítiques.

I.Verds lamenten profundament aquesta decisió, evidentment legítima però incident en la ja massa disgregada oferta electoral d'esquerres del municipi, considerant-la incomprensible i gens oportuna davant la necessitat i la propera oportunitat electoral d’assegurar un govern municipal més ecologista, més d’esquerres i més transparent.
Per això, resten en tot moment oberts a la incorporació d’Esquerra a la candidatura municipal.

Molta propaganda i poca feina

Mentres els monuments patrimonials es degraden, l'Ajuntament neda dins els milions per a propaganda del famós pla turístic "Artà Sorprèn" -com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney.

Imatge parcial del Talaiot circular de Sa Canova
Extreta de la fitxa corresponent del Catàleg de protecció del patrimoni històric i
cultural del terme municipal d’Artà (Art. 010, pàgs. 87-92 del Tom I)

Imatge d'ahir dia 03-04-2011, on s'observa que el tancament de la finca on es troba aquest emblemàtic monument no ofereix cap tipus d'accés ni botador; tampoc no es pot obrir, com s'ha fet molts d'any per accedir-hi, atès que està tancat amb pany.

Els Verds-Esquerra sol·liciten les administracions competents que iniciïn les gestions necessàries per tal de garantir un accés mínim al Talaiot de Sa Canova, i que en facin una necessària neteja arbustiva

Critiquen que els esforços de l'equip de govern (UM-PSOE) aquesta legislatura s'hagin concentrat en propaganda i publicitar uns valors patrimonials, paisatgístics i turístics, dels quals no es té una cura efectiva mínima

Els Verds-Esquerra d'Artà han comprovat com recentment ha quedat totalment tancat l'accés a un dels monuments arqueològics més emblemàtics -i, a la vegada, més publicitats- del municipi: el conjunt talaiòtic de Sa Canova, Bé d'Interès Cultural (1.300-1.000 A.N.E.). Aquest conjunt es troba a uns 150 m. de la carretera que uneix la Colònia de Sant Pere amb Artà, i tradicionalment s'hi ha pogut accedir perquè la barrera que tanca la finca no es tancava amb clau. Tampoc no s'hi troba cap altra manera de superar l'enreixat de tancament (per exemple, amb un botador).
A l'agrupació ecosocialista artanenca li preocupa per altra banda el deficient estat de conservació del conjunt, especialment per la vegetació (mates i ullastres) que, amb el pas dels anys, pot perjudicar-ne l'estabilitat. Consta que l'Ajuntament s'ha dirigit al Departament de Patrimoni del Consell amb tal efecte, però no que el Consell hagi actuat a dia d'avui.
Per aquests motius, demanaran a les institucions competents (Ajuntament i Consell de Mallorca) que intervenguin i prenguin mesures, tant pel que fa a l'accés públic i senyalització (en empara de l'establert a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (art. 34), com pel que fa a la necessitat d'una urgent neteja arbustiva que en garanteixi la conservació.

Els Verds-Esquerra lamenten que aquesta legislatura s'hagin donat tan poques passes envers la conservació, protecció, dignificació, senyalització, etc., dels béns patrimonials, especialment els arqueològics, a la vegada que periòdicament es publiquen ambiciosos plans i estudis (finançats principalment amb els doblers del Pla turístic "Artà Sorprèn") que suposadament pretenen fer d'Artà una destinació turística desestacionalitzada, concentrada en un producte turístic diferenciat del de "sol i platja". L'acció de Tolo Gili al capdavant de la regidoria de Turisme aquesta és considerada, en aquest sentit, una legislatura de propaganda pura i dura, en el pitjor dels sentits. De mostra, un botó: segons aquest responsable municipal, amb el "Artà Sorprèn" es cercaria Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori (Diari de Balears, 17-11-2009). Un altre botonet de mostra, molt més recent: S'ha d'aconseguir ser el municipi de referència natural (Última Hora, 26-03-2011).
Els Verds-Esquerra consideren d'allò més incongruent que a la web municipal es facin multitud de referències a aquest emblemàtic i espectacular monument artanenc (referències i descripcions, i vídeo en què també hi surt (minut 00'57) a la web municipal), però no s'hagi tengut cap cura de la seva efectiva conservació ni s'hagi fet cap gestió amb la propietat de la finca de Sa Canova de Son Morey per tal de garantir el seu accés i visita pública.
A no ser que haver de botar parets i tancaments per poder gaudir de la visita d'aquests monuments formi part d'una nova i innovadora estratègia de promoció del turisme cultural (i esportiu) del regidor T. Gili. Mentres tant, com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney), l'Ajuntament neda dins els milions del famós pla turístic "Artà Sorprèn".

Altra informació d'interès:

La Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (http://boib.caib.es/pdf/1998165/mp19765.pdf) diu, al seu art. 34, sobre Accés als Béns Interès Cultural, que:
1. Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns immobles d’interès cultural estaran obligats a permetre: [...] b) La col·locació d’elements senyalitzadors de la seva condició com a béns d’interès cultural [...]. c) La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. En casos justificats, el consell insular corresponent podrà dispensar totalment o parcialment del règim de visites.