dilluns, 31 d’agost del 2009

Estampes d'un dia qualsevol aquest estiu per Artà i la Colònia de Sant Pere

Vista del punt de transferència de residus
que empra la concessionària de recollida de fems
a la Colònia de Sant Pere, davora l'escoleta
(edifici blanc)




Totes aquestes fotos són d'ahir, però podrien haver-se fet qualsevol dia d'aquest estiu.
La primera imatge correspon a uns solars veinats de l'escoleta de la Colònia de Sant Pere, un dels quals ocupa l'empresa concessionària del servei de recollida per a fer algun tipus d'operació de transferència.
En aquest espai i en altres solars de la zona es va produir un incendi el passat dia 25 de juny, incendi que fins i tot va afectar un dels arbres dins del recinte del col·legi públic; el perill que comporta, com les condicions de brutor i desordre que habitualment presenta aquest espai, varen ser exposats per Instància a l'Ajuntament el passat dia 1 de juliol per part de l'AMIPA, Instància a la qual es sol·licitava, per una banda, eliminar aquest perill amb el seu trasllat, com la neteja de la resta de solars que envolten el centre educatiu.
Ens consta que la resposta del batle R. Gili (UM) a l'AMIPA fóu la de sempre: fins que les NNSS no estiguin definitivament aprovades, no es pot fer res.
El que es podria haver fet fa estona i el que s'hauria d'estar fent actualment és tramitar l'interès general per a usos de Punt Verd a algun solar que compri l'Ajuntament, i aprovar una Modificació de les NNSS tal i com tan eficientment es va poder fer al Polígon de Es Pujols a començament d'any per a poder encabir-hi una superfície comercial més gran que el que fins aleshores s'hi podia ubicar. Tot és qüestió de prioritats.
Pel que fa a la resta de les imatges, mostren el dia a dia de la més que deficient recollida de residus, de rebuig com classificats.
Davant aquesta situació d'insalubritat i pèssima imatge, com de les nombroses queixes recollides aquests dos darrers mesos especialment -mesos de màxima afluència de persones-, mitjans aquest mes d'agost vàrem instar a l'Ajuntament a millorar la informació als usuaris, instal·lant per exemple rètols informatius als punts de dipòsit amb informacions com, per exemple, ubicació i horari del punt verd d'Artà, com el sistema de recollida de resifus voluminosos, a més d'augmentar-ne la freqüència.

divendres, 28 d’agost del 2009

Humoris causa. Jaume Balaguer / Última Hora (28-08-2009)

L'exemple que ha posat l'il·lustrador són els apartaments de Ses Covetes, però bé es podrien posar com a exemple de tolerància amb les infraccions urbanístiques els municipis de Capdepera, Artà, Pollença, i molts d'altres municipis...
(Accediu a la pàgina web de l'il·lustrador Jaume Balaguer: www.jaumebalaguer.com)

dijous, 27 d’agost del 2009

A l'inici dels Pressuposts Participatius 2009


Els Verds-Esquerra animen els empadronats a la Colònia de Sant Pere a participar als Pressuposts Participatius en la seva edició de 2009
Denuncien que l'equip de govern municipal encara no ha executat les propostes seleccionades pels ciutadans l'any passat
Els Verds-Esquerra d'Artà animen tots els residents o empadronats majors de 16 anys a participar en l'actual edició dels Pressuposts Participatius, que inicien aquestes setmanes el seu període més important, que és el de presentació de les propostes que més endavant es posaran a votació (1).
El Fòrum de Participació Ciutadana o Pressuposts Participatius, que enguany celebra la seva quarta edició, és un procés de participació ciutadana pel qual els coloniers poden determinar diferents objectius amb despeses de fins a un total de 60.000 euros, prevists als pressuposts municipals de l'Ajuntament d'Artà amb una partida pressupostària específica.
D'acord amb el calendari d'aquesta edició, els ciutadans de la Colònia de Sant Pere majors de 16 anys disposen fins al dia 4 de setembre per a presentar dues propostes com a màxim que considerin que podrien ser positives pel poble, a les oficines municipals del nucli urbà costaner d'Artà. El dia 6 d'octubre (20:30 h.) es celebrarà una Assemblea oberta a la qual es decidiran les propostes que passaran a la votació definitiva, que tindrà lloc entre els dies 19 i 30 d'octubre (s'admet la delegació del vot).
La crida a la participació dels coloniers per part dels ecosocialistes té per objectiu engrescar-los en circumstàncies que no conviden gens a que la gent es mogui de ca seva. Com ja s'ha esdevingut en anteriors edicions, l'equip de govern (UM-PSOE) no és prou diligent a la hora d'executar les propostes consensuades pels ciutadans, el que provoca el desànim, l'escepticisme i la desil·lusió de la ciutadania. De les quatre propostes consensuades l'any passat i que s'han d'executar enguany, només s'ha dut a terme, i de manera parcial, una: instal·lació de miralls per al trànsit en determinades cantonades. La instal·lació d'una infraestructura de sistema wi-fi municipal, la re-pavimentació d'un parc infantil i l'adequació d'un espai verd públic resten sense executar, fet el qual, segons Els Verds-Esquerra, condiciona molt negativament la participació per part dels ciutadans en les posteriors edicions, començant per la present: per què fer l'esforç de reflexionar, descriure, proposar i votar unes propostes d'actuació que tanmateix després, si resulten seleccionades, no es duen a terme? (2)
Els Verds-Esquerra critiquen especialment l'actuació de l'equip de governen el cas de la proposta d'instal·lació de la Wi-Fi municipal, per la raó que aquesta va ser ja l'any 2005 una de les propostes seleccionades -després d'una sèrie de filtres, amb votacions però també de tècnics- més recolzades. L'any 2006 s'hauria d'haver dut a terme la proposta amb un pressupost de 12.000 euros (3), però va ser vetada per l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà amb el pretext que es dubtava de la seva legalitat. L'any passat, com s'ha dit, aquesta proposta es va tornar a presentar, va tornar a passar els filtres per a la votació, i va ser votada i seleccionada; però, hores d'ara, es continua sense cap notícia de la seva execució.
No obstant Els Verds-Esquerra han criticat la forma amb la qual es va suspendre i posteriorment s'ha recuperat el funcionament d'aquest procés de participació (4), i no obstant la manca de compromís i de diligència per part de l'equip de govern a la hora d'executar enguany les propostes consensuades l'any passat, criden a la participació la ciutadania de la Colònia, amb l'objectiu, principalment, de conservar aquest innovador procés de participació que permet determinar, de manera col·lectiva, les millores que necessita el poble.

(1) Accediu al document enviat dia 13 de juliol als coloniers, amb el calendari i les instruccions per a participar en els Pressuposts Participatius d'enguany.
(2) De fet, per aquest important motiu entre d'altres, la participació en aquest procés ha patit una davallada sostinguda any rera any: si l'any 2005 (per les propostes que s'havien d'executar el 2006) es varen dipositar 101 vots, el 2008 (per a les propostes que s'han d'executar enguany) només varen participar 17 ciutadans.
(3)Accediu al document
Distribució dels Pressuposts Participatius 2006.
(4) Accediu als comunicats de Els Verds-Esquerra d'Artà de dia 18-03-2007 (
Denuncien la supressió dels Pressuposts Participatius de la Colònia de Sant Pere per part de la batlessa, M. Francisca Servera) i de dia 28-02-2008: (Els Verds-Esquerra es feliciten per la recuperació del Fòrum Ciutadà de la Colònia, però en critiquen la retallada de qualitat democràtica).


Premsa 28-08-2009:
Diari de Balears: Artà. Pressuposts participatius a la Colònia de Sant Pere.
El Mundo - El Día de Baleares: ¿Qué mejoras haría en su pueblo con 60.000 euros?.

dimarts, 25 d’agost del 2009

L'article del dia. Carta al Director de DdB, per J. Vicenç Lillo i Colomar

[Carta al Director extreta de Diari de Balears, 25 d'agost de 2009]

Resistiu dunes de sa Canova!
Ahir eren els desgavells d'en Matas i cia, avui els d'aquest govern falsament progressista pel que fa a la gestió dels escassos i amenaçats espais naturals verges que encara ens resten. Tot ve per l'enorme indignació que em va pujar a la cara en veure sobre les dunes de sa Canova més de mitja dotzena d'individus sobre cavalls, amb capell de l'oest i creguts, per les animalades que feien fer als pobres cavalls sobre les dunes, de ser els guapos de la pel·lícula. Sota les potes dels equins una molt fràgil, amenaçada i, sobre els papers, protegida flora dunar. Tres tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), de protecció d'àmbit europeu, coincideixen a la zona d'afectació d'aquesta activitat: la de les crestes de les dunes movents, la de les dunes fixes de litoral i la de les dunes mòbils embrionàries. Hàbitats molt fràgils, amb una vegetació de representació molt escassa després d'anys d'assolar el nostre litoral. I ja no en parlem a l'àmbit europeu.

Ho sap la Conselleria de Medi Ambient a les ordres del Sr. Miquel Àngel Grimalt? Ho saben el cap i socis de govern del conseller Grimalt? Ho saben els del Ministeri de Medi Ambient, Demarcació de Costes? Ho saben els ajuntaments d'Artà i Santa Margalida? I tant que ho saben! Qui potser que ho haurien de conèixer i encara no ho saben són els recentment nomenats eurodiputats per a les nostres illes. Qui pot afirmar, en veure la perseverança en aquestes nefastes pràctiques, que les institucions públiques implicades tutelen el patrimoni natural protegit a l'àmbit local o europeu? Però, sobretot, com així ho permeten? A qui beneficia aquest devastador trànsit de cavalls per la zona dunar de sa Canova, Son Bauló i Son Real? Vist allò vist amb el golf de Son Bosc, i tants altres exemples, podeu comptar que els interessos econòmics deuen estar ben per damunt dels ecològics i deu ser el negoci de qualcú lligat a qualque partit polític qui hi fa l'agost: tampoc no hem de permetre que ens facin passar per beneits! El principal temor de tot plegat, però, és que la indiferència de la població per aquests fets sigui allò que doni ales als irresponsables polítics de protegir aquests hàbitats. És per això que vull animar qui sigui observador d'aquesta destrossa inadmissible a criticar, xiular, fotografiar i denunciar els dolents de la pel·lícula. Que no són precisament els quatre ecologistes de sempre com deuen pensar alguns d'aquests polítics.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.

diumenge, 23 d’agost del 2009

Una mostra més del rigor i els compromisos de Rafel Gili, Batle d'Artà i regidor d'Urbanisme



Aquesta notícia, com podeu observar a la imatge, va ser publicada per J. Sitges/ Diari de Balears fa ja gairebé un any (27-08-2009).
Davant la ostentosa infracció, a plena llum del dia, descoberta pel periodista, Rafel Gili, (UM), Batle d'Artà i regidor d'Urbanisme feia les següents declaracions, com podeu llegir a l'article: que "l’inspector d’obres municipal visitarà el tram [del camí] afectat" i que "L'Ajuntament prendrà les diligències oportunes per resoldre l'assumpte i restablir l'estat original del camí".
A nosaltres ens consta que, finalment, el dia següent de fer aquestes declaracions, el zelador municipal d'obres hi va fer una visita. Però també ens consta que aquest funcionari mai no va aixecar acta de la visita, com seria normal i és preceptiu; que, un any després, no ha estat incoat cap expedient d'Infracció urbanística, ni s'ha legalitzat la obra il·legal i executada sense permís; i que no s'ha restablert la legalitat ("l'estat original del camí").
Als infractors artanencs que sí se lis obrin expedients de Disciplina urbanística se lis deu posar cara de beneits, davant d'aquests fets.
El rigor que Rafel Gili va prometre fa dos anys en el seu discurs d'investidura com a batle d'Artà degué desaparèixer a mida que el prometia en el transcurs de la seva intervenció (sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, de dia 16 de juny de 2007):
"Deixau-me, no obstant, expressar una darrera idea que ja he fet constar al principi del meu discurs: tot això vull fer-ho des del diàleg i des de la proximitat a les persones. Com també des del rigor que m’obliga a complir amb els compromisos i amb la paraula donada i també a saber dir NO quan toca." (pàg. 4 del pdf; la paraula "rigor" apareix subratllada originalment, com podeu observar; les majúscules del "NO" també són originals).
Com hem denunciat en moltes ocasions aquests dos anys de legislatura, Rafel Gili ha demostrat, per activa i per passiva, que no aplica correctament (amb rigor) la seva competència i una de les seves obligacions com a batle del municipi per mantenir el poder de fer o premiar alguns, i castigar els altres; que no vol delegar les tasques d'Inspecció i restabliment de la legalitat en l'organisme recentment ( i encertadament) creat pel Consell de Mallorca "Agència per la Protecció de la Legalitat urbanística i territorial de Mallorca" (APLUTM); i, el que és més escandalós encara: que, encara amb aquestes, roman i vol romandre el que resta de legislatura, com a membre del Consell Directiu d'aquest organisme insular.
Tot plegat ens sembla del tot inacceptable.
Properament, demanarem al Consell de Mallorca, a l'APLUTM, i a Unió Mallorquina, i per aquestes raons, la immediata substitució d'aquest representant com a membre del Consell Directiu de l'APLUTM.

dijous, 20 d’agost del 2009

La doble vara de medir de "El País"


Jo, personalment, no estic d'acord amb la possibilitat de reelecció indefinida en els càrrecs públics -possibilitat en vigor a l'Estat espanyol, per altra banda. (Ai, què em dic! Però si per aquí ja ens va fer la feina, i per sempre, el dictador Franco, Cap ilegítim de l'Estat, en designar el seu successor i els que el succeiran, per qualitats sanguín(ar)ies!)
Ara bé, el que crida l'atenció és la doble vara de medir de la immensa majoria dels mitjans de desinformació espanyols. De mostra, un botó, començant per lo menys dolent dins del dolent:
Público, 20-08-2009: Uribe consigue en Colombia lo que echó a Zelaya de Honduras.
Un titular bastant poc exacte -Zelaya no proposava un referèndum, sinó una consulta sobre si el poble volia que es fes un referèndum- però té la virtud, sense preu en aquestes contrades, de relacionar el fet amb el que ha passat a altres bandes, al menys. A més, la notícia es troba ubicada a la portada de l'edició digital -no he tingut accés a la impresa.
El País, 20-08-2009: "El senado colombiano aprueba el referéndum para la reelección de Uribe". Cap referència ni una al que s'ha esdevingut a altres païssos. Molts d'esforços per demostrar que n'Uribe, si resulta reelegit. serà molt a pesar seu... Ubicació: més aviat amagadeta, a l'edició digital has d'accedir a la secció Internacional, novena notícia.
I ara, tralla, per tal que recordeu l'estil més habitual de El País (30-04-2008):
"El presidente Chávez sólo quiere perpetuarse en el poder". Entrevista a R. Baduel, General ex-ministre de Defensa.

dilluns, 17 d’agost del 2009

J. Sempere/Público (17-08-2009): "Nucleares y trampas dialécticas"


Davant el veritable allau d'articles d'opinió als mitjans de (des)informació massiva, dirigits a permeabilitzar la opinió pública davant la creixent ofensiva pronuclear (1), hem trobat aquest article al diari "Público" que resumeix els pricipals arguments que s'hi fan servir, i aporta les corresponents dades i argumentacions antinuclears.

Nucleares y trampas dialécticas
Joaquim Sempere

Durante tres decenios, ya desde antes del accidente de Chernóbyl, ha tenido lugar una moratoria de facto en la construcción de nuevas centrales nucleares en los países desarrollados. Pero últimamente los pronucleares vuelven a la carga, y lo hacen esgrimiendo varios argumentos tramposos. Uno es la crisis energética y otro el cambio climático: frente a las fuentes fósiles, que tienen los días contados y contribuyen al calentamiento de la superficie de la Tierra, la energía atómica no emite carbono a la atmósfera. Un estudio publicado en septiembre de 2008 por la Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia –que impulsa desde hace un tiempo en Cataluña la campaña “Tanquem les nuclears” (“Cerremos las nucleares”)– prueba que por cada megavatio-hora nuclear se emiten entre 140 y 290 kilos de CO2, que es casi tanto como la cantidad que emiten las centrales de gas de ciclo combinado (las menos sucias de las que usan combustibles fósiles). Es cierto que la reacción por la que un neutrón rompe el átomo de uranio y desprende una cantidad gigantesca de energía no emite carbono. Pero para que la pila atómica funcione ha hecho falta extraer el mineral de la mina, concentrar el uranio (muy escaso en el mineral: sólo entre el 0,05% y el 0,1%), transportarlo, enriquecerlo, construir la central, desguazarla al final de su vida útil y tratar los residuos. Todo eso consume mucha energía fósil, y explica las emisiones de carbono mencionadas. Decir, pues, que la energía nuclear es “limpia” desde el punto de vista de las emisiones de CO2 es totalmente falaz. (El mencionado estudio, que no toma en consideración la construcción y desguace de las centrales, por falta de datos fiables, y que por eso se queda corto en sus resultados, puede consultarse en www.tanquemlesnuclears.org. Se basa en los datos publicados de Ascó 2 entre 2001 y 2005.)

Otro argumento es el de la dependencia respecto del exterior: el suministro de petróleo y gas nos hace depender demasiado de unos pocos países y compañías que tienen la llave de estos combustibles, como ilustró la crisis del gas de Rusia el pasado invierno. Pero veamos qué ocurre con el uranio. El 84% de las reservas mineras del mundo se concentra en seis países: Canadá, Australia, Kazajstán, Rusia, Namibia y Níger. Siete compañías concentran en sus manos el 78% de las reservas. Y casi todo el enriquecimiento del uranio, un 92%, lo hacen sólo cuatro compañías. ¿A qué viene, en un contexto así, invocar el argumento de la dependencia exterior en el caso de las fósiles e insinuar que con la nuclear no ocurre otro tanto?
Un tercer argumento se resume en la frase recientemente pronunciada por Ana Palacio, actual vicepresidenta de la compañía francesa Areva, filial de EDF, dedicada a la electricidad nuclear: “Un 96% del combustible de uranio es reciclable” y supone “una solución económica y mediambiental” (El País, 8-04-2009). Subyace a este argumento la idea de que, pese a que el uranio es tan finito como el petróleo y destinado también a agotarse, al poderse reciclar, su suministro es casi indefinido. Lo que esta tesis oculta es que para la utilización de combustible reprocesado no sirve cualquier reactor, sino sólo los reactores rápidos, también llamados “supergeneradores”, que están siendo un fracaso. En Francia, país pionero en energía nuclear, se decidió en 1997 cerrar el único supergenerador del país –el Superphénix– por su coste económico de-
sorbitado y su escasa eficacia práctica. Su desguace está en marcha. El reciclado del combustible de uranio y su promesa de un suministro prácticamente inagotable es otra falacia.

Los partidarios de la energía del átomo están, en suma, orquestando una campaña de mentiras y medias verdades para vender a la opinión pública una técnica fracasada e inaceptable. Los problemas de la propaganda pronuclear no terminan aquí. Esta propaganda se enfrenta a otras verdades también incómodas. 1) La técnica nuclear arrastra un fracaso sonado: no haber hallado en los 60 años de su existencia ninguna solución satisfactoria al problema de los residuos. 2) Los riesgos asociados a las emisiones radiactivas. 3) Las centrales fabrican el combustible de las bombas atómicas. 4) Las centrales son un objetivo potencial privilegiado de terroristas de toda laya. 5) Por la razón anterior, requieren una protección policíaco-militar peligrosa para los derechos humanos y las libertades. 6) Los daños posibles debidos a accidentes son tan altos que ninguna compañía de seguros acepta asegurar, en ningún lugar del mundo, ninguna central nuclear: deben asumirlo los Estados. Y 7) las nucleares son ruinosas desde el punto de vista económico y no pueden subsistir (¡después de 60 años!) sin subvenciones públicas. Muchos responsables políticos muestran cada vez más dudas sobre la viabilidad económica de los programas nucleares renacidos, especialmente con motivo de una crisis que ha recortado drásticamente las disponibilidades financieras. El renacer nuclear está condenado por su enorme coste económico. Esto es una buena noticia, porque parece como si el lenguaje económico fuera el único que entienden los que mandan.

Finalmente, conviene recordar que el primer uso de la energía atómica fue militar, y que en las explosiones de Hiroshima y Nagasaki de agosto de 1945 nos horrorizan no sólo la magnitud del dolor y la destrucción infligidos a las víctimas, sino la afectación al núcleo biológico mismo de nuestra naturaleza como especie: el genoma humano. La capacidad para provocar mutaciones teratogénicas aparece como símbolo del pacto fáustico de la modernidad: poder a cambio de vender el alma al diablo. Chernóbyl mostró que el uso pacífico de esta energía conlleva una exposición a riesgos de igual naturaleza.

Joaquim Sempere es Profesor de Teoría Sociológica y Sociología Medioambiental de la Universidad de Barcelona.
Ilustración de Zunras

(1) Accediu, per exemple, a l'entrevista a María Teresa Costa, Presidenta de la CNE (proposada pel PSC), publicada a El País el passat dia 5 de juliol.

dijous, 13 d’agost del 2009

Una altra mostra de l'excel·lent "gestió" de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)





L'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà deixa de recaptar més de 20.000 euros en concepte d'ocupació de la via pública per unes obres a la Colònia iniciades l'any 2007
Els Verds-Esquerra denuncien la manca de voluntat recaptatòria en aquest cas, com de recuperar per a l'ús públic els tres trams de voravia ocupats per les obres

El mes de febrer de 2007, es varen iniciar, al Passeig de la Mar de la Colònia de Sant Pere, les obres per a l'esbucament d'una antiga casa d'arquitectura característica, i de construcció d'apartaments.
Des d'aquell moment, es varen instal·lar, als tres trams dels diferents carrers que envolten el solar, una sèrie de tanques de seguretat que ocupen la totalitat de l'amplada de les corresponents voravies -un total aproximat de 65 m2-, voravies les quals, per altra banda, es varen destruir en el seu moment per tal de fer l'excavació de les noves edificacions.
Els Verds-Esquerra han constatat, el passat mes de juny, que l'Ajuntament no ha recaptat cap cèntim en concepte d'ocupació de la via pública, recaptació regulada per ordenança municipal. (Accediu a l'Ordenança Número 18, pàgines 103-110 del pdf). En total, fins al mes d'agost en curs, l'agrupació ecosocialista artanenca calcula que s'han deixat de recaptar més de 20.000 euros.
El passat dia 6 de juliol, Els Verds-Esquerra varen sol·licitar, mitjançant Instància, per una banda, Informe de la Secretaria/Intervenció d'aquesta Corporació, sobre si el tancament de les obres ubicades al Carrer Passeig de la Mar, 39 de la Colònia de Sant Pere, tancament el qual ocupa bona part de la via pública en tres vials urbans d'aquest nucli urbà del nostre municipi, resulta, o no, un fet imposable objecte del regulat per l'Ordenança núm. 18, “Reguladora de la taxa per l'ocupació de la via pública amb mercaderies, maquinàries, materials de construcció i altres instal∙lacions anàlogues”; i, per l'altra, i el que és més important en la cas que ens ocupa, Que es procedeixi, si s'escau, a reclamar la liquidació del que correspongui en aplicació de l'esmentada Ordenança, a banda de l'aplicació de l'establert en la mateixa, al seu article número 6., pel que fa al restabliment, reparació o reconstrucció del domini públic de la voravia afectada per l'esmentat tancament.
A dia d'avui, no es té constància de cap moviment polític ni administratiu en el sentit d'aclarir si el tancament en qüestió és o no susceptible de ser considerat fet imposable; tampoc no s'ha rebut l'Informe sol·licitat, ni es té notícia de cap moviment dirigit al restabliment, reparació o restitució de la voravia per al seu ús públic.
El regidor de l'agrupació, Guillem Caldentey, va demanar en Comissió Informativa al batle i regidor d'Obres i Urbanisme, Rafel Gili (UM), què en pensava, sobre aquest tema. La seva resposta va preocupar encara més el regidor de l'oposició, en venir a dir que "l'Ajuntament d'Artà mai no havia cobrat aquesta taxa quan es tracta de tancaments de seguretat".
Els Verds-Esquerra consideren que el redactat de l'ordenança municipal que regula aquesta taxa és prou genèric com per poder-la aplicar en casos com aquest, quan, al mateix títol, diu: "Reguladora de la taxa per l'ocupació de la via pública amb mercaderies, maquinàries, materials de construcció i altres instal∙lacions anàlogues”.
En aquest sentit, consideren que el que s'ha de canviar no és el redactat de l'ordenança, prou favorable per a l'administració i l'interès general amb el seu redactat actual, sinó el funcionament municipal pel qual no es cobren totes les taxes, sinó només algunes com, per exemple, l'ocupació de la via pública amb taules i cadires dels bars i restaurants.

L'article del dia. T. Martí/Diari de Balears: "O tots moros o tots engrillonats"

O TOTS MOROS O TOTS ENGRILLONATS

André Malraux deia que havia arribat a geni perquè mai desmentia les estupideses que deien sobre ell.
Que dur que resulta el camí cap a la genialitat! Fa uns dies que estic experimentant una estranya i ben curiosa tendència a sentir-me identificat amb les declaracions d'alguns dirigents del Partit Popular. La senyora De Cospedal afirmà que Espanya és un estat policíac. No serà un servidor qui li faci la contrària.
L'autor de la frase "el que ha succeït a les Balears, on algunes persones han estat engrillonades, constitueix un acte infame impropi d'una democràcia moderna", és ni més ni menys que el president del Partit Popular espanyol (i exministre de l'Interior espanyol) Mariano Rajoy (!).

El Comitè de Direcció del Partit Popular de Balears ha dit que el tracte dispensat als detinguts en l'operació Espasa fou "inhumà", "vexatori", "clarament desproporcionat", "en contra dels seus drets fonamentals i humans", i "amb uns usos que recorden una nova Inquisició, incompatibles amb la Constitució i amb l'estat de dret".
Com ja sabeu, intentam no parlar de Rosa Estaràs en aquesta secció, però no podem més que ressenyar el nostre total acord amb les paraules absolutament radicals i encertades al voltant d'aquesta qüestió.
Quan vaig tenir notícia que la policia va entrar a l'Ajuntament de Palma i se'n va endur un regidor del Partit

Popular, Rafel Duran, engrillonat, vaig pensar que el fet de posar-li les manilles era una mesura absolutament desproporcionada i que si el protocol preveu aquesta mesura, el que cal fer és revisar el protocol. Per descomptat no parlam només del cas del senyor Duran. Seria injust. Parlam del cas de qualsevol presumpte delinqüent que sigui obvi que no partirà corrents i que no es resistirà violentament a l'arrest. En canvi, no em va sorprendre que la policia desobeís les ordres del delegat del Govern espanyol de no emmanillar els sospitosos de corrupció relacionats amb el cas Palma Arena. No és la primera vegada que passa i la veritat és que sempre em queda el regust inquietant que la policia actua de vegades fora del control polític.

Volem creure que la nova doctrina del PP sobre les detencions s'aplicarà a partir d'ara a tots els casos. També quan es detengui un àrab a sa Pobla (o dins la Mesquita de Palma) els responsables del Partit Popular reclamaran per a ell un tracte "humà", proporcionat i no vexatori. També volem creure que a partir d'ara quan es produeixi una detenció il·legal a sa Pobla o a qualsevol municipi de les Balears i el detingut, sigui moro o cristià o fins i tot organitzador de l'Acampallengua, el Partit Popular aixecarà la seva veu en defensa del ciutadà ultratjat per les forces de seguretat. Volem creure que el PP serà el primer a denunciar les actuacions policials absolutament desmesurades contra els manifestants antitaurins.

Volem creure que a partir d'ara, quan agents incontrolats de les forces de seguretat cometin abusos contra ciutadans innocents, el Partit Popular demanarà responsabilitats i explicacions clares al delegat del govern espanyol, expressarà la seva solidaritat amb la víctima de tals abusos i no donarà pàbul a rumors sobre incidents inexistents. I no desmentirà les versions coincidents del detingut, dels organitzadors de l'esdeveniment on s'hagi produït la detenció il·legal, de l'ajuntament del municipi i de la policia local.

Volem creure que, a partir d'aquesta nova manera d'interpretar certes actuacions policials, ni el Partit Popular ni els seus supporters mediàtics aprofitaran els repugnants i execrables assassinats de dos joves guàrdies civils per criminalitzar persones que legítimament, democràticament i pacíficament discrepam moltes vegades del Partit Popular. I com veis, "moltes vegades" no vol dir sempre. En la defensa del tracte digne a tots els detinguts (siguin militants del PP o no) ens hi trobarem.

dijous, 6 d’agost del 2009

Dir. General de la Mar & Amarraments ecològics: Inici de la campanya de propaganda '09

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la manca d'interès demostrada pel director de la Mar, B. Calafell, envers la protecció de les praderies de Posidònia Oceànica de la Badia d'Alcúdia
L'Ajuntament d'Artà instarà la Fundación Biodiversidad a que estudii l'estat en què es troba aquesta important espècie, atès l'important increment d'embarcacions d'esbarjo a la zona
La Badia d'Alcúdia va ser declarada en el passat Lloc d'Interès Comunitari conjuntament amb la Badia de Pollença, justament per motiu de l'important hàbitat biològic en que la Posidònia té un lloc central (1).
L'Ajuntament d'Artà, preocupat pels danys que es puguin estar causant a aquest ecosistema -i, en particular, a les praderies de Posidònia de la Badia d'Alcúdia-, va instar el mes de març de 2008 la Direcció de la Mar de la Conselleria de Medi Ambient, a iniciativa dels ecosocialistes artanencs, a la redacció d'un estudi per a la determinació de la necessitat i viabilitat de la ubicació de zones de fondeig en aquesta zona. La mateixa Instància de l'Ajuntament demanava que "en el cas que es corrobori la necessitat de l'establiment d'aquest tipus de zones de fondeig, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral executarà la instal·lació dels punts de fondeig oportuns [...]" (2).
La resposta de dia 1 de desembre al Batle de l'Ajuntament d'Artà per part del Director General de la Mar, B. Calafell va resultar, segons Guillem Caldentey -regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà- del tot decebedora (3). La resposta decebé, en primer lloc, per la negativa a actuar davant del possible problema de degradació de les praderies de Posidònia Oceànica d'aquest indret del litoral mallorquí, tot adduïnt la manca de pressupost necessari per tal d'assumir els costs d'instal·lació i manteniment dels amarraments ecològics; i, en segon lloc, perquè no s'hi responia al que s'havia demanat, que era, clarament i en primer lloc, l'estudi de l'estat de la qüestió i, de manera secundària i condicionada als resultats d'aquest estudi, l'establiment dels amarraments ecològics oportuns.
Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien el nul interès mostrat per la Direcció General de la Mar respecte de la protecció i conservació de les praderies de Posidònia Oceànica a la Badia d'Alcúdia, així com, a la vista de les darreres notícies de premsa -segons les quals la Conselleria de Medi Ambient "proyecta una nova ampliació dels camps d'amarraments": Diario de Mallorca, 06/08/2009-, el doble discurs d'aquest organisme balear, el qual cada estiu procedeix a lloar aquest sistema de protecció de les praderies de Posidònia Oceànica i el seu gran èxit (vegeu el petit dossier de premsa que adjuntam al final d'aquest comunicat), però respon a l'Ajuntament d'Artà que no es disposa de recursos econòmics per a adoptar mesures de conservació i protecció de les praderies a la Badia d'Alcúdia. Els Verds-Esquerra d'Artà mostren la seva total incredulitat respecte de la pretesa incapacitat, per part de la Conselleria de Medi Ambient, d'executar els estudis necessaris amb l'objectiu de comprovar quin és l'estat de conservació d'aquest hàbitat i les praderies que s'hi troben: Aquesta tasca no ha de comportar tant recursos econòmics com recursos tècnics i humans.
A iniciativa d'aquest grup municipal, la darrera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, celebrada el passat dia 28 de juliol, es va aprovar per unanimitat una moció per la qual, a la vista de la nul·la participació i interès per part de la Conselleria de Medi Ambient envers aquesta problemàtica, la Corporació municipal instarà la Fundación Biodiversidad (depenent del Ministeri de Medi Ambient) a procedir a l'estudi del grau de conservació d'aquest LIC i especialment l'hàbitat protegit en què les praderies de Posidònia Oceànica ocupen un lloc central i tant important.


(1) Accediu a la fitxa oficial del LIC Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005).
(2) Accediu a l'acta de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 25 de març de 2008 (pàgs. 10-11 del pdf).
(3) Accediu a aquest escrit de resposta de part de B. Calafell Salom, Director General de la Mar i Litoral, signat dia 1 de desembre de 2008.

Vegeu una breu mostra hemerogràfica de les campanyes d'informació i propaganda de la Conselleria de Medi Ambient des del 2007 respecte d'aquesta qüestió:
Diario de Mallorca, 28-08-2007: Medio Ambiente afirma que 9.000 embarcaciones emplearon sus amarres flotantes ecológicos este verano en Balears
ADN.es (Mallorca), 05-03-2008, Fonde@r sin mojarse. 400 boyas de Balears 'entrarán' en internet en mayo. La iniciativa del Govern agiliza la reserva y promoción del fondeo inocuo con la pradera de poseidonia.
Diario de Mallorca, 16-06-2008, Comarcas. La ocupación de los puntos de fondeo rondaría en estos momentos el 32%. Los amarres ecológicos de Porto Petro, los más solicitados de la isla .
Conselleria de Medi Ambient, 25-08-2008, Les Illes Balears registren enguany un augment notable d'usuaris de boies ecològiques.
Diario de Mallorca, 06-08-2009: Portopetro y Cala Blava, zonas con más demanda de amarre en boyas ecológicas. Medio Ambiente no descarta ampliar el número de fondeos ante el aumento de solicitudes
Diari de Balears, 10-09-2009: Projecte Life Posidonia (Suplement Les altres Illes).