dimarts, 31 de març del 2009

Sociopolítica de la corrupció

[Imatge extreta de Ferreres/Público, 29-03-2009]

Article relacionat: Ecologistas en Acción, "Resolución del Parlamento europeo sobre los abusos urbanísticos".

dilluns, 30 de març del 2009

Si podeu, no "googleeu"

[Article de Juan Corro Beseler/El Diario Montañés/Rebelión, 30-03-2009]

Toda comodidad tiene un precio... Los avances tecnológicos nos han traído nuevas formas de comodidad, la televisión que se paga en horas de sueño, el móvil que se paga en disponibilidad permanente, e internet que se paga en pérdida de intimidad y anonimato. Que uno tenga que pagar un precio por alcanzar cierta comodidad no es un problema en sí mismo, el inconveniente surge cuando se trata de un precio oculto, que ignoramos que existe y que se esconde como la letra pequeña de un contrato. Google es el principal motor de búsquedas del mundo, y ofrece gratuitamente un sin fin de aplicaciones web (calendarios, mapas, documentos, fotos, correo electrónico, buscador, chat, , ahora ofrece telefonía móvil...), todo gratis y comodísimo. Pero toda comodidad tiene un precio, y a google le pagamos en información personal, gustos y poder. Saben más de nosotros que muchos de nuestros amigos, conocen lo que nos gustan, lo que leemos y los destinos de nuestros viajes, y lo que es más importante tienen poder, mucho poder.

El hecho de que Google sea la única vía que muchos internautas utilizan para acceder a los contenidos, les otorga el poder de elegir y seleccionar qué veremos cuando introduzcamos nuestra siguiente búsqueda; es cómodo porque habitualmente lo hacen muy bien, pero google filtra y selecciona las páginas a base de algoritmos secretos y parámetros opacos que tiene variabilidades enormes y en algunas ocasiones arbitrarias: oscuro pero muy cómodo. El objetivo de Google no es distinto que el de cualquier empresa: ganar dinero; y para ello es capaz de filtrar sus búsquedas según los gustos del Gobierno Chino o eliminar de sus resultados a los críticos o a la competencia. Como en todo mercado, el monopolio sólo se combate con competencia; como de momento no podemos dictar esas sentencias, la salida más eficaz que tenemos es la infidelidad, utilizando como buscadores a la competencia. Ahí tienen ustedes a www.yahoo.com, www.alltheweb.com, www.live.com o www.ask.com: utilícenlos como alternativa y así evitarán que Google sepa más y más de ustedes y de paso le harán menos poderoso. Así que, no paguen el precio de esta comodidad: si pueden, no googleen.

Despropòsits en l'aplicació de la disciplina urbanística en sòl rústic i APLUTM

Imatge dels abocaments il·legals de terra. Octubre de 2007

Imatge de l'estat de les obres dia 11 de març de 2009.
S'hi pot observar que el canvi del relleu natural del terreny
roman alterat per la fita de la figuera

Els Verds-Esquerra denunciaren el mes d'octubre de 2007 (1) grans moviments de terra i canvi del relleu natural en zona protegida
Els Verds-Esquerra denuncien la nul·la aplicació de la disciplina urbanística per part de l'equip de govern (UM-PSOE)
L'aixecament de terraplens il·legals i canvi en l'orografia no han obstat per a l'atorgament de nova llicència, obra la qual també ha estat expedientada
Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la no aplicació de la disciplina urbanística en el sòl rústic del municipi, responsabilitat del Batle d'Artà i regidor d'Urbanisme, Rafel Gili Sastre (UM). Per aquest motiu, i per tercera vegada (2), la formació ecosocialista presenta al Ple de l'Ajuntament una proposta per a l'adhesió de l'Ajuntament a l'Agència per a la Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca (APLUTM).
En aquesta ocasió, el que es denuncia és la tramitació de l'expedient 27/2007, iniciat per Decret de Batlia dia 10 d'abril de 2008 per la “realització d'obres sense llicència municipal al Pol. 3 Parc. 405 consistents en 'Terraplens de terra d'aproximadament 4 m. d'altura'” (3). Els Verds-Esquerra havien exposat a l'Ajuntament dia 24 d'octubre de 2007 els fet que a aquesta parcel·la s'hi havien produït grans moviments de terra i canvi del relleu natural en zona protegida, i el que denuncien ara, un any mig després, és que en aquestes altures no només no s'ha restablert la legalitat ni s'ha recaptat cap cèntim dels 48.000 euros de valoració d'aquelles obres, sinó que mentres tant s'ha atorgat nova llicència i es donen tot tipus de facilitats per a la continuació de les noves obres havent-s'hi produït una altra infracció (4).
Si bé a aquesta nova llicència es va advertir que s'havien d'eliminar els terraplens que havien motivat el previ expedient de disciplina urbanística com a condició per a l'atorgament de llicència d'obres per a la nova edificació, i si bé una bona part d'aquelles terres es varen eliminar, altra part de les mateixes terres no han estat eliminades i romanen mantenint la modificació del relleu natural de la parcel·la, amb l'agreujant que actualment ja s'hi ha produït l'execució de la nova edificació. L'esmentada eliminació parcial de les terres abocades il·legalment no s'ha produït pel preceptiu restabliment de la legalitat ordenat el mes d'abril de 2008, sinó com a “acompliment” de la condició per a poder procedir a l'execució de la nova llicència d'obres, atorgada definitivament el mes d'octubre de 2008 (5) i, segons assenyalen Els Verds-Esquerra, aconseguint una edificació més elevada que si es construís amb el relleu que hi havia a la parcel·la originalment.
Els Verds-Esquerra denuncien la manca total d'interès, per part del batle i regidor d'obres, Rafel Gili, en la vigilància sobre disciplina urbanística que es demostra en casos com aquest, que té com a conseqüència la transformació del relleu original i degradació del paisatge a zona protegida. Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista, denuncia també la incapacitat o manca de voluntat “no ja només pel que fa al restabliment de la legalitat i conservació del paisatge, sinó fins i tot recaptatòria, en no haver-se produït el pagament d'un sol cèntim a l'Ajuntament per l'antic -i avorrit- expedient de disciplina urbanística”.
Un altre cas de tramitació errònia dels expedients de disciplina urbanística és la Notificació al BOIB (Núm. 40, de 19-03-2009) d'un Decret d'Inici d'Expedient Sancionador de dia 21 d'octubre de 2008 per infracció urbanística greu (amb una valoració de les obres efectuades en 20.775,95 Euros) en el qual es designa com a instructor del mateix el Sr. Josep Silva Jiménez: aquest senyor no forma part de l'equip de govern municipal ni és regidor fa més de tres anys, i aquesta errada en la tramitació és motiu de recusació i/o d'impugnació de l'expedient.
“Exemples com aquests indiquen fins a quin punt és necessària l'adhesió de l'Ajuntament d'Artà a l'Àgencia per la Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. Si ja ni tan sols no s'estan cobrant les sancions, qualsevol conveni amb l'APLUTM per a la gestió de les tasques d'aplicació de la disciplina haurà de ser positiu, sigui quin sigui el percentatge del total recaptat que correspongui a l'Agència. En cas que l'equip de govern rebutgi per tercera vegada delegar aquestes competències en l'APLUTM, el discurs de Rafel Gili (UM) de reclamar compensacions, com els Ajuntaments de Campos o Sant Joan de la Labritja (6) quedarà una vegada més deslegitimat i senzillament com a pura demagògia. Si es dóna un nou rebutj de la nostra proposta, demanarem la immediat dimissió de Rafel Gili com a membre del Consell Directiu de l'APLUTM per UM, atesa la seva postura escèptica amb la mateixa (7), la negativa a adherir-hi el municipi, i la manca d'aplicació demostrada de les competències pròpies que es nega a delegar”.

(1) Accediu al comunicat de Els Verds-Esquerra de dia 06-11-2007: Abocament sense llicència de grans quantitats de terra per part de la gran promotora que s'ha instal·lat a fer feines a sa Colònia; premeu aquí per a accedir a la notícia de T. Obrador/Diario de Mallorca de dia 09-11-2009: El Ayuntamiento abre un expediente por un gran vertido de tierra en rústico.
(2) Accediu a les mocions: la que es debatrà la propera sessió ordinària del Ple de dia 31-03-2009. Des de maig de 2008, Els Verds-Esquerra reivindiquen aquesta delegació municipal de les competències sobre disciplina urbanística en el Consell de Mallorca. La segona vegada va ser la sessió ordinària del Ple del passat mes de gener de 2009.
(3) Dia 21 de gener es va notificar al propietari per primera vegada per a que legalitzés la situació de les obres; dia 3 d'abril se li va notificar la resolució (2444/08) per a que procedís a la demolició de les obres en un termini de quinze dies; fins al passat dia 10 de març de 2009 no s'ha produït la Notificació al propietari, i només al propietari. A l'expedient consten notificacions ni documents que provin que s'hagi intentar notificar l'empresa contractista.
(4) El mes de novembre de 2008, al poc temps de l'inici de les obres de la nova llicència, atorgada el mes d'octubre, es produeix l'obertura de l'expedient d'infracció 18/2008 que “les obres que es duen a terme no s'ajusten a la llicència per ampliació que no s'ajusta al projecte presentat”. El mes de febrer de 2009, es dóna permís per a la continuació de les obres amb una suspensió de les mateixes a la part d'obra il·legal. En cap moment de la tramitació d'aquest nou expedient de disciplina urbanística (76/2008) no es fa referència a l'existència de l'expedient 27/2007, sobre els moviments de terra que afectaven la mateixa superfície.
(5) A l'expedient d'aquesta nova llicència (78/2008) consta un document, de dia 12-06-2008, en que es recorda que sobre aquesta parcel·la “consta obert un expedient de disciplina urbanística”.
(6) Accediu a l'article de T. Obrador/Diario de Mallorca del passat dia 13 de setembre de 2008: Frente común de Artà, Campos i Sant Joan de Labritja para exigir ayudas.
(7) Accediu a l'article de Quim Torres/Diari de Balears del passat dia 27-11-2002: UM no frena l'Agència.

diumenge, 29 de març del 2009

4 d'abril: Diada sobre Transgènics i Sobirania alimentària a Manacor

(+ info)

Els nostres materials de la propera sessió ordinària del Ple (31-03-2009)

Aquí teniu l'ordre del dia del Ple, sessió que es celebrarà a les 18 h. de dimarts dia 31.
Aquí podeu accedir als nostres materials íntegrament.

divendres, 27 de març del 2009

Aniversari del Fotoblog de natura de Biel Perelló


[Imatge de Biel Perello, extreta del seu blog Biel Perelló - Fotoblog de natura, feta a s'Arenalet d'Aubarca, Parc Natural de la Península de Llevant, Artà]

Catàleg de Camins: segon intent

Davant la degradació, destrucció i tancament d'alguns del camins
Un any i mig després, Els Verds-Esquerra d'Artà tornen defensar al Ple l'aprovació del Catàleg de Camins municipal
El document bàsic redactat pel Consell de Mallorca va ser entregat a l'Ajuntament l'any 2003

La sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà del proper dia 31 de març, es discutirà la moció presentada per Els Verds- Esquerra d'Artà instant l'equip de govern a dur a terme l'“Inici dels tràmits necessaris per a l'aprovació del Catàleg de camins del terme municipal d'Artà”.
La proposta es fonamenta, bàsicament, en la voluntat de solucionar les problemàtiques que envolten aquestes vies rurals, accentuades les darreres dècades amb l'espectacular augment de canvis de propietaris dels terrenys col·lindants i en els usos del sòl -com ara constants canvis en els traçats dels camins, per tancament, destrucció o desviaments dels mateixos són constants-; en l'existència a l'Ajuntament, des de l'any 2003, del document “Catàleg de camins del terme municipal d'Artà”, redactat per l'empresa pública FODESMA, depenent del Consell Insular de Mallorca; i en el fet que, amb el Catàleg en vigor, el servei municipal d'Urbanisme disposaria d'una bona eina per a afrontar les problemàtiques anteriorment esmentades, que afecten als propietaris però, sobre tot, els usuaris de les vies: excursionistes, turistes, centres escolars, alumnes del Mòdul d'activitats físico-esportives en el medi natural, els cavallistes, etc.
Aquesta mateixa moció va ser rebutjada la sessió ordinària de dia 27 de novembre de 2007 (1), amb l'argument, exposat per Rafel Gili Sastre, batle d'Artà (UM) que, encara que l'equip de govern (UM-PSOE) estava d'acord amb el fons de la mateixa, la gran càrrega de feina que els serveis municipals suportaven en aquell moment els impedia votar al seu favor (2). Ja amb ocasió d'aquell primer rebutj de l'any 2007, Els Verds-Esquerra d'Artà varen expressar les seves crítiques per aquest argument esgrimit per UM-PSOE, atès que la única feina que comportaria la tramitació del Catàleg havia de ser l'exposició pública del document existent i la resposta a les al·legacions (3).
“Seria lamentable un nou rebuig de la proposta fonamentat en aquest argument, més quan ja s'ha dut a terme la feina d'aprovació provisional de les Normes Subsidiàries de 2007” -declara Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista artanenca-. “La reiterada no aprovació del Catàleg de Camins deslegitimaria encara més el discurs de l'equip de govern, encapçalat per Rafel Gili, d'exigir compensacions econòmiques per a un municipi suposadament conservacionista i que hauria de promocionar el seu patrimoni natural i cultural, i el convertiria en pura demagògia (4)”.

(1) Per accedir a l'acta corresponent a aquella sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, premeu aquí.
(2) Extracte de l'acta de la mateixa sessió ordinària del Ple de dia 27 de novembre de 2007: “El batle diu que li pareix una bona idea i que això seria el que s’hauria de fer. Creu que s’ha de fer, i en aquesta legislatura; però opina que ara no és el moment, ja que tenen molts de fronts oberts i no tenen personal per fer aquesta feina”.
(3) Pitjau aquí per a accedir al Comunicat de Els Verds-Esquerra de dia 29-11-2007.
(4) Vegeu, per exemple, les declaracions de Rafel Gili (UM), batle d'Artà: “S'ha de promoure un turisme alternatiu...”; o Diario de Mallorca (13-09-2008): "Frente común de Campos, Artà y Sant Joan de Labritja para exigir ayudas".

dimarts, 24 de març del 2009

dilluns, 23 de març del 2009

Un mes després, tornam a recòrrer altres bases i convocatòries de provisió de llocs de feina municipal

En tres mesos han presentat tres Recursos Potestatius de Reposició contra sengles convocatòries i bases de selecció de personal municipal, funcionari i laboral
Els Verds-Esquerra denuncien la persistent provisió interina i precària de llocs de feina a l'Ajuntament d'Artà per part d'UM-PSOE, el progressiu augment de treballadors contractats temporalment (indefinits), i la nul·la feina en racionalització i millora de l'organització del personal municipal
Han enviat una carta als màxims responsables d'administracions i serveis públics dels sindicats amb representació entre els treballadors de l'Ajuntament exposant la deplorable gestió del personal municipal

Els Verds-Esquerra d'Artà varen presentar, el passat divendres dia 20 de març, sengles Recursos Potestatius de Reposició en contra dels Acords de la Junta de Govern Local (UM-PSOE) de l'Ajuntament d'Artà, de convocatòria i bases per a la provisió, amb caràcter interí i urgent, de dos llocs de feina d'aquesta Corporació.
Els Recursos presentats es fonamenten, principalment, en el caràcter interí de les provisions dels llocs de feina (funcionari interí Auxiliar Administratiu adjunt al Departament d'Informàtica i personal laboral interí d'Auxiliar de l'Oficina d'Informació) quan, segons la formació econacionalista, res no justifica aquest caràcter en tractar-se, en ambdós casos, de llocs de feina estructurals i, en el cas de l'auxiliar informador, d'un lloc de feina previst a les Ofertes d'Ocupació Pública de Treball de l'Ajuntament des de l'any 2005.
S'ha de recordar que el passat mes de gener, Els Verds-Esquerra havien presentat un altre Recurs de Reposició en contra de la convocatòria i bases per a cobrir la plaça d'Arquitecte municipal. Al seu dia, la formació artanenca ja va denunciar aquest fet (vegeu comunicat, en aquest mateix blog, de dia 22 de febrer de 2009), quan es tractava d'una plaça contemplada a l'Oferta pública d'Ocupació les dues darreres legislatures i de caràcter manifestament permanent i estructural. Guillem Caldentey, regidor de la coalició, considera que la forma amb què s'estan proveint aquests llocs de feina vacant “frega els límits de la legalitat si no els supera, i denota una clara voluntat política de mantenir el control sobre la tasca de la persona que l'ocupa, en perjudici de la preceptiva garantia d'objectivitat, imparcialitat i independència en l'exercici de les seves funcions”.
Davant aquest seguit de despropòsits en la gestió municipal, així com en la incapacitat i manca total de voluntat política per part de l'equip de govern d'avançar en la gestió del personal municipal com en la seva organització a través, per exemple, de la redacció dels oportuns catàlegs de llocs de treball, o de la correcta provisió amb personal fixe de distintes places de feina -en particular, les cobertes amb personal laboral no fixe sinó “indefinit”, això és, amb contractació temporal i precària-, fets que redunden en la precarietat laboral d'un cada vegada més nombrós conjunt de treballadors, així com en la qualitat dels serveis municipals, Els Verds-Esquerra han enviat una carta als sindicats amb representació dels treballadors de la Corporació denunciant la gestió, per part dels responsables polítics municipals, de l'organització del treball i la qualitat laboral dels treballadors d'aquest Ajuntament, i emplaçant-los a fer un esforç extraordinari -considerat urgent i inajornable per part de la formació d'esquerres- dirigit a la millora de les condicions generals dels treballadors i de la qualitat en els serveis municipals, que se n'ha de derivar necessàriament.

diumenge, 22 de març del 2009

Imperi turístic Balear: "Allà on mai no es posa el sol"

[Entrevista de Rebelion.org a Macià Blázquez y Joan Buades, investigadors del "Grupo de Investigación sobre Sostenibilidad y Territorio", 22-03-2009]

Selecció d'alguns fragments:
¿Cómo ha evolucionado la actividad turística en las Islas Baleares?
Macià Blàzquez: Vertiginosamente. [...] En un primer momento, se trató de turismo hotelero de “sol y playa”, al que se ha ido añadiendo un amplio espectro de modalidades; siempre por adición de nuevos productos: golf, ciclista, spa, rural, hípico, naturalista, pensionista, financiero-especulador, camorrista, traficante…; y constantemente con aumento de su incidencia territorial, ambiental y social. Recientemente, el mayor cambio se da en el incremento de su interés por las propiedades inmuebles, con finalidades financiero-especulativas: la adquisición de bienes raíces para “limpiar” dinero negro, hacer fraude fiscal con su compra-venta especulativa, acumular beneficios empresariales con máxima rentabilidad o simplemente para el retiro apacible donde luce el sol la mayor parte del año. [...]
[...] "Hoy día, los hoteleros pugnan por desprenderse de sus propiedades inmuebles baleares; para su cambio de uso a residencial, multipropiedad, condominio, condoteles o vendiéndolos a las administraciones públicas para que construyan equipamientos o abran plazas públicas, con el consiguiente plus de hipocresía publicitaria, cuando ya han archirequeteamortizado su explotación. Su “adelanto” más reciente ha sido legalizar su oferta ilegal, que triplica a la legal en el caso de Formentera (la menor de las islas Baleares, de algo más de 80 km2), para desprenderse luego, previsiblemente, de esas propiedades inmuebles, residencializándolas. [...]
¿Y en términos sociales? ¿Cuáles son los principales indicadores de la fractura social y comunitaria que se vive en la actualidad en Baleares?
Joan Buades: Baleares es el ejemplo perfecto para desmentir el mito que el turismo trae la riqueza a nuestras sociedades. Pasadas las dos primeras décadas de industrialización turística masiva, donde la población local comenzó a salir de las estrecheces monetarias y la precariedad económica forzadas por la propia dictadura franquista, el bienestar real de la sociedad de las Islas ha ido disminuyendo palpablemente. A pesar de que a nivel macroeconómico Baleares es prácticamente la región más rica de España, hay indicadores claves que demuestran la reducción de la calidad de vida y el desarrollo humano general. Por ejemplo, el monocultivo turístico y la hegemonía de la residencialización, no solo ha destruido la economía campesina y nos ha hecha completamente dependientes alimenticiamente del exterior sino que ha actuado como un formidable imán demográfico: Baleares tiene una densidad poblacional récord en Europa y su población ha crecido a un ritmo cinco veces mayor que la media española. La cultura y lengua del país, la catalana, se halla al borde de la extenuación. La orientación residencial ha hecho del archipiélago un paraíso para la inversión inmobiliaria, pero la mayoría de la sociedad no puede permitirse comprarse una casa donde vivir y los alquileres son prohibitivos. El fracaso escolar alcanza el 46% de la juventud y tenemos la mitad de población universitaria que nos correspondería considerando la media española. Casi uno de cada tres baleares tiene un seguro privado, el doble que la media estatal. En cuanto a salarios, nuestros trabajadores son los peor pagados y tienen la jornada laboral mas larga de España. El resultado es una sociedad crecientemente desigual, con una fragmentación cultural extraordinaria, un capital social bajísimo y un estado del bienestar miserable. En un contexto de crisis económica general, el riesgo de populismos, xenofobia y racismo crece a marchas agigantadas. [...]

dissabte, 21 de març del 2009

Moció: Artà Zona Lliure de Transgènics

Denuncien la manca de mesures per part de la Conselleria d'Agricultura dirigides a fer realitat que les Illes Balears siguin Zona Lliure de Transgènics
Els Verds-Esquerra proposaran que el municipi d'Artà es declari “Zona Lliure de Transgènics”
La moció contempla que les ordenances municipals declarin com a activitats insalubres i nocives, no autoritzables, la sembra de llavors transgèniques

Els Verds-Esquerra d'Artà han presentat, per al seu debat i aprovació la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, una moció que té per objectius principals la Declaració institucional d'Artà com a Municipi Lliure de Transgènics (Organismes Modificats Genèticament, en endavant, OGM), manifestar la oposició de la Corporació al cultiu, tant experimental com comercial, de cultius transgènics i la preocupació pel pas d’aquests productes a la cadena alimentària, i aprovar les disposicions necessàries amb l’objecte que les ordenances municipals declarin activitats insalubres i nocives no autoritzables, en cap indret del terme municipal, les proves de camp amb llavors o qualsevol altre alliberament intencionat d’OGM amb fins experimentals, així com la sembra de varietats comercials de llavor OGM (1).
Els Verds-Esquerra d'Artà persegueixen amb aquesta proposta seguir les passes dels municipis i regions d'arreu d'Europa integrats en la Xarxa de Regions Lliures de Transgènics i, a les Illes Balears, les del Parlament de les Illes (2) i de sis municipis de l'illa de Mallorca (Capdepera, Esporles, Estellencs, Manacor, Porreres i Santa Maria).
L’alliberament d’organismes modificats genèricament (en endavant, OGM) en el medi ambient suposa un risc per a la biodiversitat i per a la salut, i pot provocar efectes irreversibles sobre els ecosistemes afectats per aquesta contaminació genètica. En aquests moments, cap autoritat científica pot invocar conèixer els efectes dels OGM sobre el medi ambient i la salut dels consumidors. L’extensió i generalització de cultius OGM és un horitzó probable per a les Illes Balears i tot l’Estat espanyol si no es prenen, en aplicació del principi de cautela, mesures precautòries urgents de banda de les autoritats locals, autonòmiques i estatals.
Per altra banda, els ecosocialistes artanencs exposen els perills que la introducció dels OGM poden suposar per a les varietats locals dels productes agrícoles. El cultiu d'OGM a les Illes suposen un greu perill pels nostres productes, que tenen en el seu futur en les identificacions de qualitat, les denominacions d’origen i en formes d’agricultura respectuoses amb el medi ambient com l’agricultura ecològica o l’agricultura integrada. Aquestes opcions per la qualitat i la seguretat alimentària són incompatibles amb l’extensió dels cultius modificats genèticament.
Guillem Caldentey, regidor d'aquesta formació artanenca, explica que amb aquesta Declaració i implicació municipal en la defensa de la salut de les persones i de la varietat ecològica també es persegueix “pressionar les entitats supramunicipals (Consell de Mallorca, Govern de les Illes, Estat espanyol i Comunitat Europea) en el sentit que les distintes institucions prenguin consciència del neguit i preocupació social sobre l'ús dels OGM, i que facin efectives les mesures oportunes i incloses en les pròpies Declaracions. En el cas de les Illes Balears, fem nostres les denúncies de la Xarxa d'Entitats Mallorca Lliure de Transgènics (3) sobre la no aplicació, per part de la Conselleria d'Agricultura, de les mesures per a fer efectiva la Declaració de les Illes com a Zona Lliure de Transgènics esdevinguda l'any 2007, així com l'incompliment del Decret 66/2007, de 25 de maig, pel qual es crea el Registre de transgènics i la Comissió de Bioseguretat.

MATERIAL INFORMATIU:
Ecologistas en Acción: Informe "Alimentos Transgénicos".
Llista roja dels aliments amb transgènics del super, de Greenpeace.


(1) Accediu a la Moció que es tractarà la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, de dia 31 de març.
(2) La Declaració de les Illes Balears com a zona lliure de transgènics es va aprovar al Parlament de les Illes dia 9 d'octubre de 2007: Proposició No de Llei 6875/06, presentada pel Grup Parlamentari Mixt (ponent: M. Antònia Munar i Riutort).
(3) Accediu a les denúncies de la Xarxa d'Entitats Mallorca Lliure de Transgènics, del passat mes de novembre.

dimecres, 18 de març del 2009

Le Monde Diplomatique/Rebelión/Pascual Serrano: "La crisis golpea 'El País'"

El grupo Prisa se tambalea. El reportaje que provocó el veto del diario El País a Le Monde Diplomatique
La crisis golpea El País

Desde hace cuatro años, el mensual Le Monde Diplomatique en español se anunciaba en el diario El País, la presencia de este reportaje en la edición del mes de marzo provocó el veto del diario que se negó a anunciar la revista.


De sobra conocida es la grave situación que está atravesando el sector de los medios de comunicación. Una crisis que no se limita a las pequeñas y medianas empresas, sino que está estremeciendo incluso al gigante español de la comunicación, el grupo Prisa. Los números son elocuentes: a lo largo de 2008, el valor de sus acciones se desplomó en torno a un 80 %. Y su beneficio neto (83 millones de euros) se redujo un 56’8 %. La empresa ha suspendido el pago de dividendos a sus accionistas, algo que sucede por primera vez desde que empezó a cotizar, en el año 2000. Además, Prisa tiene una deuda de 5.000 millones de euros, de los cuales debe devolver, antes de final de este mes de marzo, casi dos mil millones…

Creado en 1985, Prisa (Promotora de Informaciones Sociedad Anónima) es el primer grupo de España de comunicación, educación, cultura y entretenimiento. Está presente en 22 países y llega a decenas de millones de usuarios a través de sus marcas globales: El País (diario) , 40 Principales (radio), Santillana o Alfaguara (editoriales), etc. En España, su implantación se fundamenta en televisión (mediante Sogecable, sociedad absorbida en diciembre de 2008 por Prisa), en el canal Cuatro (abierto) y la plataforma Digital + (de pago) [1] ; y en radio con Cadena Ser, líder de audiencia [2] . Su presencia en numerosos países de América Latina, Portugal y en el creciente mercado hispano de Estados Unidos le ha proporcionado una dimensión iberoamericana, y le ha abierto un mercado global de más de 500 millones de personas, lo que le convierte en un agente político influyente no solamente en España sino también en el continente americano.

Sus acciones cotizan en las cuatro Bolsas españolas (Madrid, Barcelona, Bilbao y Valencia) a través del mercado continuo, desde junio del año 2000. El accionista de control de Prisa es el grupo Timón, fundado en 1972 por Jesús Polanco (fallecido en julio de 2007) y Francisco Pérez González, y propiedad de las familias de ambos. El grupo Timón, de forma directa o a través de su posición en Promotora de Publicaciones (Propu), controla más del 60 por ciento del capital de Prisa. Propu es el primer accionista del grupo, con un 44,53 % de sus acciones y Timón posee el 18,47 %. Los partícipes de Propu son, fundamentalmente, los fundadores del diario El País y su entorno familiar. [3]

Durante los nueve primeros meses de 2008, la división audiovisual produjo el 52% de los ingresos de Prisa frente a un 12% de la prensa, el 1% de internet o el 10% de la radio. Los libros y la educación, base de la fortuna de la familia Polanco, supone el 16% de los ingresos. Pero todos los medios impresos de Prisa redujeron su aportación a los ingresos del pasado año, encabezados por su buque insignia El País con una caída del 8,7%. Sólo se salvaron las revistas con la aportación de las portuguesas de Media Capital [4] . Los resultados comunicados por la compañía a la Comisión Nacional del Mercado de Valores correspondientes al periodo enero-septiembre de 2008, ya reflejaron que el diario vio caer un 18,2% sus ingresos publicitarios hasta los 127 millones de euros [5] . Aunque el diario cerró el pasado año con una difusión de 431.034 ejemplares [6] , 107.656 por delante de su inmediato competidor, ha sufrido un descenso, cada día, de más de 4.000 ejemplares respecto a la media obtenida en el ejercicio anterior, al pasar de 435.083 a 431.034 ejemplares.

La todopoderosa Ser también redujo su cuota, afectada por el desplome de la inversión publicitaria que también ha sufrido el líder en radio [7] .

Prisa y su proyecto de televisión por pago comenzaron su declive en su confrontación con el gobierno de José María Aznar y la “guerra del fútbol”. Once años después de que la emisión de los partidos fuese declarada de interés general, Prisa vivió otra guerra del fútbol con Mediapro y bajo gobierno socialista. El desarrollo de internet, las nuevas licencias de Televisión Digital Terrestre (TDT) de pago y el fin del privilegio para los derechos de la emisión del fútbol por imperativo de la Comisión Nacional de la Competencia ha dejado a Digital + sin su principal razón de existencia.

Ya en julio de 2008, el banco estadounidense Citigroup difundía un informe demoledor sobre Prisa en el que recomendaba no comprar sus acciones y reducía un 34% su previsión de beneficios en 2008 y un 51% en 2009, debido a la ralentización del mercado publicitario en España [8] .

Otro agravante es que Internet no ha sido un ámbito en el que Prisa se haya sabido desenvolver. El grupo recibe sólo un 1% de sus ingresos de los negocios digitales frente a un 12% en The New York Times o el 7% en el grupo rival Vocento (diario ABC, “Punto Radio” y Telecinco). El resultado operativo de Prisa.com fue de 350.000 euros en 2007, con un margen de rentabilidad del 1%. En los tres primeros meses de 2008 perdía 2,27 millones de euros a pesar de un aumento del 27,7% en los ingresos [9] . Entre los analistas de los medios de comunicación, españoles y extranjeros, se destaca que Prisa tiene un modelo de negocio muy basado en el pago por contenidos (Digital +, diarios) y donde la publicidad sólo representa alrededor del 30% de sus ingresos. Algunos expertos creen que una de sus principales debilidades es la falta de un modelo de negocio sostenible para sus medios en internet, un desafío para toda la prensa. Frente a las caídas de Prisa o The New York Times, con negocios digitales basados sólo en la publicidad, otros medios como Financial Times han conseguido mantener o aumentar su facturación gracias a modelos de pago, freemium [10] o de servicios en internet. Por otro lado, El País sufre el fracaso del cierre de su web al pago en 2002 y de su vuelta a la gratuidad en 2005, lo que fue aprovechado por sus competidores en internet. El resultado es que la misma ventaja que posee El País sobre El Mundo en papel es la que tiene el segundo sobre el primero en la versión digital.

Pero el verdadero problema de Prisa es su deuda, establecida según los analistas en unos cinco mil millones de euros… Aunque Prisa ha presentado, el 19 de febrero pasado, en las páginas de su diario El País [11] una versión muy halagüeña de sus resultados en 2008, la realidad (ocultada a los lectores) es mucho más sombría: la caída del beneficio neto fue de casi el 57 % en 2008; se confirmó un endeudamiento récord algo superior a los 5.000 millones de euros; una fuerte desaceleración de sus ventas en el cuarto trimestre; un mercado publicitario cayendo el 11’2 % (-20’4 % en prensa y -5’3 % en radio); la desaceleración del negocio de la televisión de pago (-30.000 clientes) y el enfriamiento en la circulación de diarios. Cabe añadir que los gastos financieros del cuarto trimestre subieron un 120 % hasta los 397’1 % millones de euros. Y que si el beneficio neto del grupo ha sido positivo (83 millones de euros) se debe únicamente a la venta de inmuebles por la que Prisa obtuvo más de 226 millones de euros. Al anuncio de estos resultados, calificados de “malos, peores de los esperado” por muchos observadores, las acciones de Prisa cayeron un 8’88 % a 1’5 euros (mientras que el Ibex-35 sólo perdía un 2’6 % ese 19 de febrero de 2009). Es decir, que el endeudamiento que soporta Prisa es siete veces el Ebit [Earnings before interest and taxes, beneficio bruto antes de impuestos] de la empresa, la ratio que coloca al grupo en un nivel de apalancamiento similar al que tienen las entidades de capital riesgo, por lo que el grupo se ha visto obligado a entrar en una estrategia de desinversiones.

En mayo de 2007 Prisa tuvo que dejar su casa en propiedad e irse a vivir de alquiler. Anunciaba la venta de su sede en la Gran Vía madrileña, así como el edificio de El País en Madrid (calle Miguel Yuste) y de Radio Barcelona (calle Caspe) por 350 millones de euros a la sociedad inmobiliaria Longshore. Con la venta de estos edificios, Prisa obtuvo unas plusvalías de 242 millones de euros, destinados a reducir la deuda del grupo. Al mismo tiempo que firmó el acuerdo de compraventa de estos edificios, Prisa suscribió un contrato de arrendamiento "de determinados espacios de estos inmuebles que, en el caso de El País y la cadena Ser, tendrán una duración de quince años, prorrogables". [12]

Seis meses después, en noviembre, cerraba Localia, una red de 80 emisoras locales de televisión que funcionaba desde el año 2.000. Y dejaba sin trabajo a 300 profesionales. Aunque argumentó su decisión en "las dificultades e incoherencia que presenta el marco regulatorio actual", la "saturación de licencias" de Televisión Digital Terrestre y "el desordenado desarrollo del sector, que imposibilitan la viabilidad del proyecto", se reconoció que el cierre se precipitó por la crisis económica y la caída de la inversión publicitaria, "sin perspectivas de recuperación a corto y medio plazo" [13] .

En enero de 2009, Prisa anunciaba la venta a Akaishi Investments, por 4,1 millones de euros su participación del 25% en el capital de la compañía boliviana Inversiones en Radiodifusión, propietaria, en Bolivia, de la red de emisoras de televisión ATB [14] . Además, Akaishi Investments ha adquirido una opción de compra sobre las acciones que el grupo Prisa tiene en Inversiones Grupo Multimedia de Comunicaciones, propietaria de los periódicos bolivianos La Razón y El Extra. [15]

Sin embargo, toda esa entrada de dinero no es suficiente para lo que necesita Prisa. Según afirma Expansión, Prisa requiere una inyección de liquidez para afrontar el pago de una deuda bancaria que vence este mes de marzo y que asciende a 1.950 millones de euros, procedente de los fondos que destinó a la OPA sobre Sogecable y cuyo pago ya tuvo que prorrogar anteriormente, el 21 de julio de 2008 [16] .

Entre las salidas posibles, se planteó la venta del canal de pago Digital +. Aunque se mantuvieron conversaciones con varios grupos, desde France Telecom a Telefónica, no se concretó nada. Lo más que se avanzó fueron las negociaciones con la alianza Vivendi-Telefónica para venderles Digital + por un precio que bajó desde 5.000 a 2.500 a millones de euros, pero sin llegar a los 1.800 millones de euros que ofrece la alianza hispano-francesa [17] .
Las informaciones más recientes apuntan a que el grupo está desestimando la venta de Digital + al no encontrar un comprador que ofrezca el dinero esperado; y estudia la venta de la editorial Santillana. Así lo ha informado Citigroup que señalaba que la venta de Digital + ya no es una opción y que lo siguiente podría ser la colocación de Santillana, según publicó el económico Negocio. Los candidatos para esta adquisición serían Lagardère [18] y Pearson [19] .

Según los expertos del grupo financiero Fortis, “si realmente las conversaciones se han roto y no hay acuerdo a la vista para la venta de Digital +, el grupo encara grandes dificultades para reducir su deuda”, al no existir otro activo de Prisa con el valor de este canal de pago. La posibilidad de desinvertir en otros negocios, como Santillana, es complicada según estos expertos porque, tal y como está el mercado, encontrar precios razonables será difícil. Fortis asegura que aunque Prisa vendiera la editorial, necesitaría más efectivo para cerrar el tema de la deuda [20] . El problema es que la venta de Santillana rondaría los 1.000 millones de euros, una cantidad insuficiente para afrontar la deuda de 1.950 millones que le vence el 31 de marzo. En cualquier caso, las últimas noticias para la editorial son buenas al conocerse que ha conseguido ampliar su negocio de libros en Brasil, de donde procede ya el 14% de los ingresos internacionales de Prisa. Brasil ya fue el país donde más creció el negocio de Santillana el pasado año, sólo por debajo de Perú. Una vez más las soluciones económicas de Prisa proceden de América Latina, lo que explica las evidentes intencionalidades en las que suelen incurrir los contenidos de sus medios cuando abordan la actualidad de esa región.

Al no conseguir, una vez más, los fondos en el plazo establecido, los bancos descartaron entrar en el accionariado del grupo pero terminaron aceptando una renegociación de la deuda que le garantizará a la empresa de comunicación otros tres años de prórroga para poder salir a flote. El consorcio liderado por HSBC y BNP Paribas, donde están también La Caixa, Caja Madrid y Banesto, aceptaron el plan de los responsables del grupo para una profunda reestructuración en tres compañías de El País (contenidos, impresión y servicios), además de la externalización del departamento comercial.

La situación del grupo ya ha creado una grave conflictividad laboral en el seno del diario El País tras la decisión del consejero delegado, Juan Luis Cebrián, de reestructurar el periódico y la compañía. Según su proyecto, el periódico se dividirá en tres empresas para afrontar “un proceso de convergencia redaccional y desarrollo multiproducto y multimedia”. La medida no ha sido bien acogida por los trabajadores que consideran que les debilita como colectivo laboral y terminarán perdiendo derechos y garantías laborales, incluso abre la posibilidad de segregar algunas actividades fuera del grupo. Ya se traspasó del departamento de Publicidad a la empresa Box News Publicidad lo que provocó una huelga los pasados 26 y 27 de diciembre de 2008. La conflictividad no ha cesado; a finales de enero los trabajadores desconvocaron una huelga que habían anunciado para los cinco sábados a partir del 31 de enero, y que fue aprobada tras recibir el apoyo del 73 por ciento de la plantilla. Finalmente, el inicio de una negociación con la empresa ha permitido su suspensión temporal.

Las conclusiones que se pueden sacar de la grave situación a la que se enfrenta el mayor grupo de comunicación español son muchas y variadas. También las consecuencias que se derivarán. Si bien es verdad que la crisis es generalizada en el panorama de los medios, y que los medios de comunicación están pagando ahora los excesos del pasado –pues gran parte de la deuda adquirida se deriva de operaciones de expansión llevadas a cabo durante los años dorados- uno de los errores de Prisa podría haber sido buscar a toda costa un fuerte crecimiento que le garantizase ser un agente de poder político en España y América Latina, algo que sin duda lo logró, pero a costa de perder solidez empresarial. Ahora, sin muchos de los favoritismos que logró en España bajo el gobierno de Felipe González -en especial los derechos exclusivos de emisión de los partidos de fútbol y el casi monopolio de la televisión de pago- y con una línea editorial en América Latina de agresividad contra los gobiernos progresistas que ha superado a los medios tradicionalmente de derechas, su futuro se encuentra más en peligro que nunca.

Los directivos del grupo Prisa pretendieron algo más que crear un gran grupo empresarial de comunicación, quisieron –y necesitaban para continuar sus negocios- gobernar en muchos lugares y ámbitos sin presentarse a las elecciones y ahí es donde han fracasado. Sus cuentas de resultados terminaron dependiendo demasiado de unos poderes políticos a los no se pudieron imponer. El emporio necesitaba para seguir avanzando concesiones de radio y televisión, exclusividades millonarias para la emisión de fútbol, contratos editoriales privilegiados… Al final no fueron tan poderosos para garantizarse todo ello.

Pascual Serrano es periodista. Su último libro es “Medios violentos. Palabras e imágenes para la guerra” (El Viejo Topo)



[1] El 11 de febrero pasado, Prisa anunció que había reestructurado su unida audiovisual, que agrupa a Digital +, Canal +, Cuatro, la portuguesa TVI y la productora Plural, entre otras actividades.

[2] Ver página oficial de Prisa http://www.prisa.com/quienes-somos/

[3] El País 16-11-2006 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ignacio/Polanco/sera/futuro/presidente/Grupo/Prisa/elpporsoc/20061116elpepusoc_4/Tes

[4] Varela, Juan. Soitu.es 23-12-2008 http://www.soitu.es/soitu/2008/12/23/sociedadcableada/1230029226_682189.html?id=340efaf0f5e473cf9687daebc1c0dcee&tm=1234171800

[5] Periodista Digital 17-10-2008 http://blogs.periodistadigital.com/24por7.php/2008/10/17/el-grupo-prisa-saca-pecho-pero-los-ingre

[6] Prisa.com 26-1-209 http://www.prisa.com/sala-prensa/noticia/350/el-pais-cierra-2008-con-una-difusion-de-431034-ejemplares/


[8] Web Financial Group. 18-7-2008. Ver https://www.bsmarkets.com/cs/Satellite?c=Page&cid=1191411509498&pagename=BSMarkets2%2FPage%2FPage_Interna_WFG_Template&seccion=noticiaDesarrollada∈=ES0171743117&codNoticia=241980&datoBusqueda=&idioma=es

[9] Varela, Juan. Periodistas 21 (22-1-2009): http://periodistas21.blogspot.com/2009/01/huelga-y-prisa-menos-de-dos-euros.html

[10] El concepto freemium define un modelo en el que el servicio básico es gratuito (free), y los servicios complementarios (premium) son de pago.

[11] El País. Madrid, 19 de febrero de 2009.


[13] Europa Press. 13-11-2008 Ver http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/861809/11/08/Prisa-anuncia-el-cese-de-actividad-de-Localia-por-las-dificultades-del-marco-regulatorio-y-la-crisis-economica.html

[14] Léase Ricardo Bajo y Pascual Serrano, “Guerra mediática en Bolivia”, Le Monde Diplomatique en español, diciembre de 2008.

[15] Web Financial Group 21-1-2009. Ver https://www.bsmarkets.com/cs/Satellite?c=Page&cid=1191411509498&pagename=BSMarkets2%2FPage%2FPage_Interna_WFG_Template&seccion=noticiaDesarrollada∈=ES0171743117&codNoticia=275341&datoBusqueda=&idioma=es


[17] Hispanidad, 4-12-2008: http://www.hispanidad.com/noticia.aspx?ID=86459

[18] El francés Lagardère y Prisa están asociados como accionistas del grupo Le Monde, de cuyo capital Lagardère posee el 17 % y Prisa el 15 %.

[19] Negocio, 16-1-2009: http://www.neg-ocio.com/sitefiles/pdf/160109.pdf


http://www.monde-diplomatique.es

http://www.pascualserrano.net


Noticias relacionadas:

Nota de prensa íntegra
El País censura un anuncio de Le Monde Diplomatique en español
(10-03-2009)

Revelan grave situación económica de grupo Prisa
(06-03-2009)

dimarts, 17 de març del 2009

Un tren per ningú

UN TREN PER NINGÚ

Quan encara funcionava el tramvia de Ciutat fins el Pont d’Inca, de tant en tant havia de fer una returada i girar les vies per donar pas al que venia en sentit contrari que havia de fer un arc al costat del que esperava aturat. Per anar de la Porta de Sant Antoni fins al Pont d’Inca havia de menester devers una hora bona. Idò bé, un bon dia un homo que devia frissar, pujà al tramvia per anar al Pont d’Inca, i en una de les aturades esperant el que havia de creuar-se, veient que ja feia una bona estona que no es movien i que el cobrador assegut fumava un cigarret d’Ideal, el més descansat del món, l’envestí dient: “És ben hora de partir!; vatuadell, ja duim massa temps aturats i jo fris!”. El cobrador, sense immutar-se ni poc ni gens, li respongué: “L’amo, si frissau el millor que podeu fer és anar a peu; el tramvia és per la gent que no té pressa”.
Llorencins, artanencs i gabellins, ja ho sabeu si heu d’anar a Manacor o a Ciutat, si frissau o no voleu perdre el temps, partiu en cotxe, perquè el tren que ens volen posar és per la gent que no té pressa, es un trenet de pa amb fonteta, fet a la biorxa. Bé, i maldament no tengueu pressa, vius si agafau el tren, no fos cosa que vos surti més car que prendre cotxe, si són dos els bitllets que han de sortir de la mateixa butxaca.
Pareix mentida haver de grinyolar tant per tenir un tren decent, soterrat uns 700 miserables metres per sortir de Manacor. Quina vergonya, quan per la Península, com si res, fan ponts i túnels de quilòmetres a balquena per tot arreu! Nosaltres aquí, per estalviar uns quants milions, xaparíem en dos trossos Manacor, enviant a fer vaumes el passeig del “colesterol” i la via de bicicletes, alentint la velocitat del tren, fent un tren mig figa mig raïm, que no servirà ni per covar ni per pondre ... I finalment, fent un negoci foradat, el de Na Peix Frit, perquè un tren que no sia tan ràpid com el cotxe, més barat i amb una freqüència adequada, serà un tren per ningú.
Senyors del Govern no siau tant cuques molles: posau d’una vegada els que no sonen damunt la taula i no deixeu que a Madrid vos mengin les sopes damunt el cap!!! Ens deuen un tren i molt més!

Mariano Moragues Ribas de Pina

dijous, 12 de març del 2009

dilluns, 9 de març del 2009

Campanya: Aconseguir la recepció de les televisions en català

"TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.
En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.
Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.
És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en aquest tema de les televisions en català i que no s'ha de deixar tot a mans només a mans de les autonomies.

Si us plau entreu a:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la."

Fins aquí, la convocatòria que ens han fet arribar per a la seva difusió.
Ara, una mica de memòria (ben recent) en clau local. L'exemple és el debat i votació de la nostra moció "Contra el tancament de Tv3 al País Valencià", rebutjada en la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 29 de gener de 2008 (pàgs. 14-16 del pdf).
No n'explicaré res perquè és un text molt breu; només recordar que el senyor Batle és Rafel Gili Sastre, membre del Comitè Executiu d'Unió Mallorquina, que governa l'Ajuntament amb el suport del PSOE. Pens que il·lustra en aquest aspecte el panorama polític real de l'Ajuntament d'Artà pel que fa a defensa dels interessos nacionals i culturals.

Guillem Caldentey Crego
regidor

diumenge, 8 de març del 2009

dissabte, 7 de març del 2009

Pau/Diario de Mallorca (06-03-2009)

divendres, 6 de març del 2009

Actualitzada la web "Dossier Restes arqueològiques de s'Arenalet de Son Colom"


Pitjau aquí per accedir-hi. La novetat més important és el document d'Informe desfavorable del Professor de prehistòria de la UIB Víctor M. Guerrero Ayuso, de 5 d'agost de 2008. Aquest Informe tècnic és preceptiu i el seu caràcter desfavorable (a l'expedient de delimitació del jaciment) ha provocat una paralització de la tramitació de l'expedient.
Mentres tant, els temporals continuen fent malbé les restes, que segurament han patit més en deu deu anys que en més de tres mil·lenis, des que varen ser excavades però no es varen deixar convenientment protegides.
Pròximament ens pronunciarem i tornarem a actuar al respecte.

dijous, 5 de març del 2009

Igualtat homo-dona?: Sí i no

Igualtat homo-dona?: Sí i no.

Reivindicar la igualtat de drets i deures entre l’homo i la dona és avui encara una tasca molt necessària, que sens dubte justifica les lluites del feminisme. Però no hem de confondre la igualtat en quant a dignitat de persones, amb una igualtat en quant a la manera de ser persones.
Un gran part dels problemes de les relacions humanes entre homos i dones vénen precisament de no reconèixer, ni acceptar les diferències entre els uns i les altres, més enllà de les evidents de l’aspecte físic.
Aquesta diferència de l’aspecte físic ens hauria de bastar per dur-nos automàticament a pensar que aquest fet comporta una diferència psicològica, per els condicionaments evidents entre el “soma” i la “psique”. Ja en temps dels grecs antics s’intuïa aquesta relació entre “cos i ànima”. Avui es considera fonamental aquesta relació íntima dins la psicologia, psiquiatria i medicina, i es parla sovint de “psicosomatitzar”. Podríem afegir la diferència en els cromosomes, la diferència de funcionament neurològic, les diferències hormonals... Amb una paraula: estam davant dues maneres de ser persona.
Assumir aquestes diferències és primordial per una millor comprensió entre els dos sexes, per evitar frustracions i falses expectatives i per acostar-se a la solució dels problemes de comunicació i relació. Aquesta diferència entre els gèneres, aquestes característiques masculines i femenines, són font de molts de conflictes i, ans al contrari, reconèixer-les i respectar-les és una passa important i necessària per evitar-los.
Dones i homos són diferents en la manera de pensar, sentir, de comunicar-se, percebre, reaccionar, estimar, necessitar, valorar... Voler que l’altre pensi, vulgui, senti... el mateix que nosaltres és una pretensió inútil i equivocada. No es tracta, idò, de voler que la dona sigui com l’homo, ni l’homo com la dona; cadascú s’ha de desenvolupar segons el seu gènere. En això consisteix l’equitat, altra cosa seria l’igualitarisme que no respecte les diferències de gènere, que, malgrat ens compliquen les relacions, són precisament un atractiu, una necessitat i una valuosa diversitat.
A més de la qüestió clau biològica i fisiològica, les causes d’aquestes diferències són moltes: l’educació, els condicionaments socio-culturals, els mitjans de comunicació, la història, etc. Admetent que moltes diferències tenen una font socio-cultural, nosaltres ara sols ens fitxarem en el fet de la diferència, sense anar a espigolar l’origen.
Només posaré alguns exemples que ens fan veure que homos i dones tenim maneres distintes d’enfrontar les situacions:
- Quan la dona conta una situació viscuda, carregada de sentiments, espera ser escoltada amb solidaritat i comprensió, però l’homo amb freqüència el que sol fer és donar solucions, desqualificant o rebaixant els sentiments: “No hi ha tant per tant!”
L’homo sovint es pot sentir poc valorat quan la dona el crítica, li dóna consells que no li han demanat o ordres i ho interpreta com un afany de control humiliant: “No fassis...Ja has tornat a...Aparca aquí...”
Davant un problema l’homo necessita tancar-se dins si mateix, relaxar-se i pensar; la dona necessita comunicar-ho, parlar-ne i ser escoltada. La dona pot demanar: “Què tens...?. L’homo respon: “Res.” La dona sense que li demanis té “contera” del que li passa, amb luxe de detalls i si l´homo es distreu un poc, perquè ja sap de què va la cosa, la dona escomet ofesa: “Tu no m’escoltes”.
L’homo sobre tot s’ha de sentir necessari, que se confia en ell i se’l valora, la dona vol per damunt de tot ser estimada, recolzada i sol ser més expressiva afectivament. Quan la dona es manifesta descontenta de la seva vida, decebuda en algun aspecte, certa infelicitat, l’homo pot pensar que és ell el responsable, encara que no ho sia, i això fa que es senti malament.
Homo i dona manegen de manera diferent el llenguatge: la dona per expressar els sentiments ho fan amb més superlatius, metàfores i generalitzacions i si l’homo, essent més directe i sintètic, ho pren literalment i ho pot mal interpretar. Per exemple, diu la dona: “La casa està sempre feta un oi”, o “mai sortim” . Respon l’homo: “No exageris, no sempre” i “no és vera, sortírem la setmana passada.” S’ha d’aprendre a llegir els dos codis.
.....

Podríem seguir amb un enfiloi d’exemples més que reforçarien la afirmació de les fondes diferències entre homo i dona, que sovint ens duen de bòlit i ens fan tenir moltes fregades per desconeixement de la psicologia masculina i femenina que molt poc ens han ensenyat. Homos i dones tenim un bon que fer per entendre’ns millor per sortir-nos a camí i sortir d’emblavins.

Mariano Moragues

dimecres, 4 de març del 2009

TRAILER DE "PNEUMO"
Created by: glaznost & john schehr und gemüse. Neus Torres, Albert Bertolín, Bertrán Escolà. - Starring: Fran Blanes. - Soundtrack: glaznost. - Camera assistant: Julio Sáez de Tejada. - Filmed in Pneumovision.